Crim i delicte

El boom de la novel·la negra i el cinema negres

El boom de la novel·la negra

El 1963, Edicions 62 i Manuel de Pedrolo engegaren una col·lecció de novel·la negra, La Cua de Palla, que portaria al mercat català un gènere i uns autors que encara no estaven de moda: des de Dashiell Hammett fins als principals representants del polar francès, passant el 1966 per Un crim de qualitat de John Le Carré quan aquí ningú no coneixia encara aquest autor. En aquesta col·lecció, Pedrolo va publicar Joc brut el 1965 i es va avançar nou anys a Tatuaje de Manuel Vázquez Montalbán, de 1974, que iniciaria allò que es coneix com boom de la novel·la negra. 

Va ser Montalbán qui millor va explicar el perquè de l’eclosió del gènere negre: després de la mort del dictador, calia un moviment alliberador, que trenqués d’una vegada amb un corrent literari purament formal que ens ofegava. 

Cinema negre

Des que el cinema és cinema, la temàtica policial ha tingut una importància cabdal en els seus arguments i ha donat lloc a una llarga llista d’obres mestres. A partir dels anys trenta (Scarface) i quaranta (The maltese falcon), l’èxit dels films americans va generar un fenomen formidable a França anomenat polar, i fins i tot al nostre país va donar lloc, als anys cinquanta, a una sèrie de pel·lícules com Apartado de Correos 1001, Brigada criminal o Distrito quinto. Des de la pantalla, com en la literatura, la ficció interpreta la realitat. A finals dels seixanta i principis dels setanta, es va produir una nova tongada d’obres mestres que havien de revolucionar el gènere: Bullitt (1968), The French Connection (1971), Chinatown (1974)... i encara no ha parat.