El curs que la guerra va prendre, sobretot a partir de mitjans de 1943, va iniciar la descomposició del sistema nazi. Degut a aquesta nova conjuntura la situació de les persones deportades va empitjorar. El règim no volia deixar cap rastre dels seus crims; davant l’avanç de l’exercit soviètic i a mesura que havien d’abandonar els territoris ocupats, els camps eren evacuats massivament, s’iniciaren les marxes de la mort i es van produir grans aniquilacions de persones.
En alguns camps es van crear organitzacions de resistència clandestines, és el cas de Mauthausen, on durant la primavera de 1944 es va crear l’Aparell Militar Internacional (AMI) i un Comitè Internacional. Ambdues organitzacions són, de fet, les que van prendre el control del camp un cop les forces alemanyes van abandonar les instal·lacions entre els dies 2 i 3 de maig de 1945, fins l’arribada de les tropes nord-americanes el dia 7 de maig.
Fou en aquells moments, immediats a l’alliberament, quan Francesc Boix va prendre una càmera i es dedicà a immortalitzar els rostres dels supervivents de l’horror.
A partir de l’alliberament del camp per part de les forces nord-americanes, Francesc Boix va captar les imatges de l’entrada dels soldats, de les instal·lacions del camp, de l’interrogatori del comandant del camp, dels companys deportats i de les repatriacions dels diversos col·lectius.
El comando Poschacher estava integrat per 50 joves espanyols. Els més joves tenien 13 anys quan van arribar al camp amb el seus pares. A finals de 1944, van ser destinats a treballar a la pedrera del senyor Anton Poschacher, situada fora del recinte del camp de concentració.
A principis de 1945, el Comando va lliurar tot el material a la senyora Pointner, veïna del poble, amb la qual alguns d’ells havien establert contacte.
De totes les fotografies que Francesc Boix va realitzar durant les setmanes posteriors a l'alliberament, cal remarcar la sèrie d’instantànies que documenten l’interrogatori al qual fou sotmès l’excomandant del camp Franz Ziereis. Fou ferit i capturat el 23 de maig, quan intentava fugir per les muntanyes vestit amb roba de civil. Traslladat a l’hospital militar nord-americà instal·lat al camp de Gusen, va ser interrogat sobre les seves responsabilitats durant el període en que ell exercir de màxim dirigent del complex (1939-1945).