La participació d’Antoni Tàpies a la Caputxinada, els dies 9 I 11 de març de 1966, va marcar decisivament l’evolució de la seva trajectòria personal i artística. Hi accedí de la mà del cineasta Pere Portabella, qui va contribuir a la mobilització d’intel·lectuals del país, com Jordi Rubió, Maria Aurèlia Capmany, Pere Quart o Albert Ràfols-Casamada, per donar suport a l’assemblea fundacional del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) al convent dels Caputxins de Sarrià. La tarda del 9 de març es congregaren més de 450 persones en un acte interromput per les forces de seguretat, que encerclaren el recinte. Sota l’auspici de la comunitat caputxina, moltes de les persones participants es van tancar al convent, on es van entaular debats i es van realitzar activitats, germen del moviment catalanista i antifranquista dels anys finals de la dictadura. El 11 de març estudiants i intel·lectuals, entre ells Antoni Tàpies, foren detinguts i multats.

La Caputxinada va empènyer Tàpies a iniciar la redacció de les seves memòries —Memòria personal. Fragment per a una autobiografia—, on constata la intensificació del seu activisme a favor dels moviments socials, catalanistes i progressistes.

Antoni Tàpies al convent dels Caputxins de Sarrià durant la Caputxinada. Barcelona, 9-11 de març de 1966. Arxiu Nacional de Catalunya. Autor: Guillem Martínez. 

Pere Portabella (Figueres, 1927) jugà un paper cabdal en el despertar de la consciència política d’Antoni Tàpies. Escultor de vocació, la seva amistat amb Tàpies es remuntava a l’època de Dau al Set, es va perllongar fins a l’inici de la seva trajectòria com a cineasta, al capdavant de la productora Films59, i es va fer encara més estreta en tornar de l’exili italià. Antoni Tàpies va fer el cartell principal de la pel·lícula No compteu amb els dits (1967), amb guió de Joan Brossa i banda sonora de Carlos Santos. Malgrat que originalment el cartell era en llengua catalana, la censura va forçar que es traduís al castellà. L’any següent, Tàpies va intervenir com a actor a Nocturn 29 —el títol del film evocava els anys de dictadura—, juntament amb Lucia Bosé i Antonio Saura, amb els quals va protagonitzar una escena d’aquesta pel·lícula que tenia guió de Joan Brossa i música de Josep Maria Mestres Quadreny.

El 12 de desembre de 1970 prop de tres-cents intel·lectuals es van tancar al monestir de Montserrat per protestar contra el procés de Burgos, el consell de guerra que havia condemnat a mort sis militants d’ETA per l’assassinat del cap de la Brigada Politicosocial de Guipúscoa. La iniciativa provenia de la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya i també de la Taula Rodona, el portaveu de la qual era Pere Portabella, que va ser l’ànima de l’esdeveniment. Antoni Tàpies se sumà a la crida, juntament amb artistes i professionals de la cultura com Josep Guinovart, Oriol Bohigas, Jaime Camino, Eugenio Trias, Guillermina Motta, Alexandre Cirici i Joan Brossa, entre d’altres. Al pintor se li va encomanar la missió de portar Joan Miró a la trobada, que va coincidir amb el dia que tenia lloc l’acte de donació d’un mural, realitzat amb Josep Royo, a la Creu Roja de Tarragona.

Amenaçats per l’assalt de les forces d’ordre, els participants es tancaren tres dies a Montserrat, fins el 14 de desembre, per debatre sobre l’estat del país en aquell moment i el seu futur, i constituïren l’Assemblea Permanent d’Intel·lectuals Catalans, que tingué un paper destacat en la creació de l’Assemblea de Catalunya i el Congrés de Cultura Catalana. Es va redactar també un manifest que reivindicava l’amnistia política, les llibertats democràtiques i el dret a l’autodeterminació.

Tancada a Montserrat. Barcelona, 1970 © Archivo Colita 

Sorgit a iniciativa de l’Assemblea Permanent d’Intel·lectuals Catalans i del Col·legi d’Advocats de Barcelona, el Congrés de Cultura Catalana (CCC) va suposar una mobilització popular històrica que aglutinà diferents sectors de la societat catalana entre els anys 1975 i 1977. El Congrés tenia com a objectius principals la normalització de la llengua catalana i la defensa dels drets fonamentals de la seva gent, mitjançant una anàlisi de vint-i-cinc àmbits diferenciats, com ara la llengua, el dret civil, l’agricultura, la indústria, les arts plàstiques, la ciència o el territori. Cada sector va organitzar els seus propis debats i va presentar conclusions en diferents poblacions dels Països Catalans, que van mobilitzar més de dotze mil ciutadans. Antoni Tàpies hi participà com a autor del cartell general del congrés, juntament amb Joan Miró i Josep M. Subirachs, i també dels cartells d’altres esdeveniments paral·lels, com el Congrés de la Joventut Catalana o el festival Cançons del Món per a un Poble, a l’estadi del Futbol Club Barcelona, amb la participació de Raimon, Lluís Llach i Leo Ferré.