La nena obrera

Obra de Joan Planella

La nena obrera és una obra que ha esdevingut emblemàtica dins el corrent artístic del realisme social del segle XIX. La pintura presenta amb molt detall una nena treballant en un teler i esdevé una imatge selecta del treball infantil femení en la industria tèxtil, sector predominant en la primera industrial de Catalunya. Aquesta obra és una segona versió que, sobre el mateix tema, va realitzar Joan Planella i va ser premiada amb la tercera medalla a l’Exposició Nacional de Belles Arts de 1884 i va figurar a l'exposició Universal de Barcelona de 1888 amb un gran èxit.

Context històric

Des del 1840 Catalunya va iniciar el trànsit vers una societat plenament industrial i moderna. El país coneix a poc a poc, els progressos, els problemes i conflictes derivats d'una incipient societat capitalista i industrial. L'aparició d'una nova burgesia i l'extensió de noves indústries té el seu contrapunt en la formació i expansió d'una nova classe obrera industrial, cada cop més nombrosa. A la fi del segle XIX gairebé el 30% de la població activa treballa al sector secundari i el 40% de la població obrera de Barcelona són dones.

Deficiències d'higiene i seguretat de les empreses, salaris insuficients i inestabilitat en l'ocupació són el panorama del món obrer de mitjan s. XIX. Les jornades són llargues i feixugues; l’ingrés en el mon del treball es produeix ja durant la infància: a l’edat de deu anys o fins i tot abans els nois i noies ja anaven al taller o a la fabrica; l’obrer infantil era educat professionalment a la mateixa fàbrica fent les feines mes ingrates o tasques que no necessitaven cap mena de qualificació professional. Els proletaris viuen en la misèria, víctimes de malalties biològiques, com la tuberculosi, i socials, com l'alcoholisme.

Imatge ampliable

Imatge ampliable
Galeria d'imatges