Les classes benestants eren les grans clientes del món de l’alta costura, però, en paral·lel, també es feien fer vestits per la modista per acabar d’arrodonir l’armari de la temporada, atès que les peces d’indumentària que feien aquestes, malgrat que fossin cares, eren sempre més econòmiques. Hi va haver moltes modistes que es van anar situant molt bé en la societat. Algunes van posar salons i fins i tot passaven col·leccions per a la clientela. D’altres tenien el taller a casa seva però amb molt de personal treballant-hi, i assitien a les desfilades de moda de Barcelona o fins i tot de París per estar à la page (a l’última moda). Unes i altres etiquetaven abrics i vestits que es feien als seus tallers, de vegades afegint-t’hi la paraula «costura» indicant que eren molt més que simples modistes.
