El llançament del present manifest és el compliment d’un deure de consciència que l’hora actual ens imposa. Homes de Catalunya i treballadors del pensament, fidels sempre als ideals de Llibertat i de Justícia que avui el poble defensa lluitant contra els insurgents, creiem:

• Primer. Que la lluita no ha d’acabar fins que la victòria obtinguda permeti d’establir una estructura constitucional que faci impossible tota ulterior temptativa de les oligarquies reaccionàries.
• Segon. Que havent col·laborat al triomf del 19 de Juliol tot el poble, no és lícit ni fora solució de cap dels problemes que l’actual moviment de renovació planteja que un sector vulgui imposar el seu criteri i monopolitzar la direcció del país.
• Tercer. Que l'obra revolucionària ha d’ésser realitzada per mitjans nets i emprats amb estricta justícia. El fi no justifica els procediments.  Per tant, tots i cadascun dels actes han de respectar la dignitat humana i la llibertat de l’esperit en totes les seves formes, i la conducta individual i col·lectiva ha d’ésser sotmesa a normes prèvies establertes pels òrgans legítims de formulació del Dret.
• Quart. Que en establir un règim social i econòmic més just i més humà que l’anterior, règim del qual han d’ésser base les jerarquies de la intel·ligència i del treball obertes a tothom.
• Cinquè.  Que hem de voler per a Catalunya una vida plena, que li permeti de realitzar el seu destí històric i aportar complidament a Espanya i al món la seva contribució espiritual peculiar. Aquesta raó ens obliga a assenyalar un greu perill que ara l’amenaça: el descens del seu to vital, descens que es tradueix en una minva de la catalanitat. Això posa en risc la seva mateixa existència. És la principal de les raons que ens mouen a fer sentir la nostra veu, que nosaltres hem cregut que havíem de callar mentre les dificultats semblaven només d’ajustament polític.

Les bases d'aquest manifest, pensades i redactades abans de la tragèdia que en aquests darrers dies, ens ha omplert de dol i de vergonya, no dubtem que estan en el pensament de la majoria dels catalans. Si avui les fem públiques, no és amb la pretensió de descobrir veritats que són paleses, sinó per estimular tothom a ajustar-hi la conducta -tothom, començant pels dirigents.

Barcelona 11 de maig del 1937.

J. M. Bellido, professor universitari; P. Bosch Gimpera, rector-comissari de la Universitat de Catalunya; Just Cabot, escriptor; Raimon Carrasco Formiguera, professor universitari; Enric Casanoves, escultor; Josep Deulofeu, escriptor universitari; Francesc Domingo, pintor; Pompeu Fabra, professor universitari; A. Folch i Pi, professor universitari; Pere Font i Quer, professor universitari; Robert Gerhard, compositor; Miquel Masriera, professor universitari; J. Millàs Raurell, escriptor; Emili Mira, professor universitari; Lluís Montanyà, escriptor; Ll. Nicolau d’Olwer; Joan Oliver, escriptor; A. Oriol Anguera, professor a l’Escola Superior d’Agricultura; A. Pahissa, director de l’Escola Municipal de Música; Lluís Pericot, professor universitari; Jaume Pi Sunyer, professor universitari; Jaume Pi Sunyer Bayo; J. Pous i Pagès, escriptor; Joan Rebull, escultor; Carles Riba, escriptor; Jordi Rubió, director de la Biblioteca de Catalunya; J. Serra Hunter, professor universitari; Ferran Soldevila, professor universitari; Joan Sunyer, pintor; Francesc Trabal, escriptor; A. Trias Pujol, professor universitari; J. Trias Pujol, professor universitari; Josep Xirau, professor universitari.