1916 Biblioteques de la Mancomunitat

Un dels aspectes culturals més remarcables de l’obra de la Mancomunitat fou la creació de biblioteques, que assoliren un impacte extraordinari en la població comarcal. S’acostava la cultura i el coneixement arreu del país i la població ho celebrava. Pineda de Mar fou una de les primeres localitats en disposar de la nova biblioteca. S’acordà que la ciutat en tingués una i es llençaren les campanes al vol.

Manuel Serra i Moret ho comentà sota el pseudònim d’Arbós al número 44 de la revista Vida Nova, corresponent al 16 de desembre. Devem el coneixement del text a Joan Pujadas, editor de l’obra dispersa del polític i escriptor, al volum primer corresponent al període 1901-1925. L’article, titulat «Al vol», fou tot un cant al llibre i a la cultura.

La Mancomunitat de Catalunya, prosseguint la seva grandiosa obra de les Biblioteques Populars, acaba d'acordar la concessió de vuit noves biblioteques, dues d'elles en aquesta Costa de Llevant, una per Canet i una per Pineda.

Els nostres amics de Pineda i de Canet canten la llur victòria i parlen amb manifest orgull d'aquesta eloqüent preferència de que han sigut objecte. A elles es deu que les dues xamoses viles tinguin el privilegi d'un gran instrument de cultura del qual es veuen avui i seguiran veient-se privats tots aquests pobles desgraciats, governats per la xusma caciquista incapaç d'una iniciativa noble i enlairada. Ells que han sabut sostenir ben alta la bandera, obtenen ja des d'ara els fruits d'aquesta lluita redemptora que tots sostenim i les generacions que pugen beneiran el llur esforç generós. I mentrestant els altres pobles seguiran sotmesos a la tirania del dèspota incivil, veient en la omnímoda influència del cacic ignorant i purgant per anys i anys el pecat de l'estultícia que els porta en dies d'eleccions fins a la baixesa d'oferir la llur voluntat als homes que els envileixen i els denigren.

Pobles de la Costa, apreneu! A Pineda i a Canet tenen biblioteques, tenen bones escoles, tenen bona administració, fan millores de tota mena i són respectats per tothom i envejats de tots aquells que no podem ignorar-los. Apreneu, pobles i viles de la Costa! Si no ens revoltem, vindrà dia que anant pel món serem coneguts ells i nosaltres. Ells s'obriran camí i nosaltres ens quedarem enrere. Ells seran d'Europa i nosaltres ens quedarem a Espanya, que és com dir a l'Àfrica. Ells, si no fem l'esforç que cal, vindrà dia que potser... potser s'avergonyiran de nosaltres!

El cronista confia. Confia que cada fiblada xuclarà una gota més d'aquesta sang infectada d'extrema cobardia. Confia en que a força d'evidència caurà la bena dels ulls d'aquest poble sofert i naixeran energies insospitades i avui un, demà un altre, tots els pobles i viles s'aniran arrenglerant al costat de Canet i de Pineda i anirà creixent la sardana dels pobles lliberts, dels pobles gelosos de la seva dignitat, dels pobles aimants de la veritable civilització i progrés, dels pobles mascles, ardits, valents, que han de formar la corona d'aquesta Pàtria per nosaltres idolatrada, d'aquesta Pàtria que nosaltres volem veure gran i lliure...