Urna amb signatures del 'Manifest a favor de la democràcia i la llibertat d'expressió, per la cultura i amb la cultura'

El MHC ha incorporat recentment a la seva col·lecció un objecte simbòlic relacionat amb el procés. Es tracta d’una urna de metacrilat que va ser signada espontàniament per personatges del món de la cultura i les arts plàstiques, durant l’ Acte del Manifest a favor de la democràcia i la llibertat d’expressió, per la cultura i amb la cultura. Aquest acte va ser organitzat per la Fundació Irla i liderat per Joan Manuel Tresserres i Gaju el dia 24 de setembre de 2017.

Tot i ésser un objecte de producció contemporània, com a peça de museu, no s’ha lliurat de les necessitats de conservació i preservació que, en aquest cas, han estat fins i tot més exigents de l’ habitual. L’obra presentava un problema greu d’inestabilitat dels traços ja que els retoladors que es van utilitzar per a signar no eren de tinta permanent, sinó just el contrari. En aquells moments ningú va pensar que la peça aniria a parar a un museu i els grafismes es van fer amb tintes efímeres de base aquosa poc resistents. Els pigments aglutinats amb aigua són força volàtils, especialment damunt de superfícies poc poroses com el metacrilat, on poden desaparèixer a la mínima fricció.

Això demanava inevitablement una intervenció urgent de consolidació, que requeria proves i certes condicions, i no es podia fer in situ. El repte va ser poder transportar l’urna sense que cap de les seves 6 cares, totes guixades, patís cap degradació. En aquest cas el museu es va nodrir de materials de conservació reciclats, cartró neutre i escuma de polietilè, per a fer un embalatge on la peça quedava frenada i a la vista, evitant qualsevol fricció.

Un cop al museu, s’han fet proves amb diversos mètodes de fixació, reproduint les mateixes condicions, és a dir, damunt de metacrilats i amb la mateixa marca i model de retoladors. El procés no ha estat fàcil, ja que treballar damunt el traç suposa emportar-se fàcilment el pigment, i envernissar amb aerosol, taca excessivament la superfície. Finalment el sistema emprat ha estat l’aplicació de vernís acrílic Paraloid B72 en acetona a pinzell, rubrica per rúbrica, a través d’un paper japonès de curt contacte. 

Aquest tipus de vernís és de llarga permanència i prou conegut en el món de la restauració, sabem que envelleix bé i la seva transparència el fa gairebé indetectable. Ha estat un treball lent, ordenat i sistemàtic amb una dificultat mitjana/alta donada la casuística. S’ha procurat en tot moment fer una intervenció respectuosa i eficaç, que allargarà notablement la vida de l’ obra, malgrat no la salvi per sempre, ja que cap consolidant és infal·lible al pas del temps.

És per això que, tot i la bona estabilitat que hem aconseguit després del tractament, l’embalatge d’aquest objecte segueixi essent clau per a la seva conservació. Així s’ha optat per construir una caixa de materials inerts, amb un disseny adaptat i amb absència de teixits, per tal de combatre l’electricitat estàtica generada pel metacrilat. El seu interior compte amb un sistema simple de subjecció que aprofita la part de l’urna lliure de signatures, evitant que es desplaci i facilitant la seva manipulació amb ajut d’unes cintes. A més a més, l’embalatge s’ha complementat amb unes instruccions detallades per a la correcte obertura i extracció de la peça en un futur. 

  

Explora la història Explora la història Organitza't la visita Organitza't la visita Agenda Agenda
© Museu d'Història de Catalunya | Política de privacitat | Declaració d’Accessibilitat