La fotografia a peu de carrer de Pilar Aymerich, Premi Nacional

La fotògrafa barcelonina Pilar Aymerich ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Fotografia que atorga el ministeri de Cultura i Esport. El jurat ha destacat la trajectòria de l’artista en l’àmbit de la fotografia “a peu de carrer”, desenvolupada a partir de la dècada dels setanta, que planteja “qüestions acuitades de la realitat social i política tardofranquista que encara avui són de rellevància”. També ha subratllat que l’obra d’Aymerich “germina des d’una noció ètica en què la fragilitat és el punt de partida d’una narració fotogràfica”. Un altre tret que es destaca de la guardonada és que incorpora a la seva praxi “els plantejaments i reflexions feministes”, fet “inusitat” a l’època.

La fotoperiodista barcelonina ha comissariat i col·laborat en diverses exposicions al Museu d'Història de Catalunya, entre les quals es pot destacar 1975-1979. Memòria d'un temps, sobre la Transició Espanyola a Catalunya, l'any 2004. L'any 2006 es va inaugurar l'exposició coproduïda pel Museu i Casa Amèrica de Catalunya Cementiris d'Ultramar, comissariada per Isabel Segura i Lilian Goligorsky i amb fotografies de Pilar Aymerich. Dos anys més tard, el 2008 es va inaugurar l'exposició coproduïda pel Museu i l'Obra Social Caixa de Sabadell titulada Resistents. La cultura com a defensa, que incorporava 71 retrats de Pilar Aymerich dels principals protagonistes de la cultura catalana de la segona meitat del segle XX. També al Museu d'Història destaca l'exposició La nova cançó, la veu d'un poble, comissariada per l'autora i Xevi Planas (amb col·laboració de Juan Miguel Morales i Marina Vilageliu). La mostra és un recorregut, des dels inicis de la Nova Cançó fins a l'herència llegada a les noves generacions, que evoca sobretot el paper dels cantants en la lluita antifranquista i en el trànsit de la dictadura a la democràcia. La mostra, que és de gran format, està concebuda com un trajecte des de la germinació de la cançó catalana en els anys 50, protagonitzada pel que van significar els primers ballables en català en ple franquisme, passant per l'aparició d'artistes que van donar visibilitat als anhels de tota una generació i l'impuls que van donar els promotors que van crear i desenvolupar la indústria discogràfica catalana i en català.