L’exposició permanent del Museu d’Història de Catalunya, La memòria d’un país, ofereix una visió històrica sintètica i global del passat i del present amb l’objectiu de conservar i difondre la memòria col·lectiva.

Enguany hem reformat les sales del segle XIX, construït una relat històric renovat i actualitzat en clau social. En aquesta nova presentació incloem la presència de les dones i de les classes populars, explorant aspectes nous com l’oci, l’alimentació, el vestit que permeten tenir una visió mes amplia de la societat del moment.

El projecte ha estat possible gràcies a la tasca portada a terme per l’equip pluridisciplinari que ha abordat el repte de renovar tant la narrativa com la museografia. El grup de treball, coordinat per la conservadora Teresa Rodon ha comptat amb la participació d’experts i professionals de diversos sectors, tant del propi museu com externs. Guió: Martín Iturralde, documentació: Mònica Borrell, acció cultural i educativa: Griselda Aixelà, registre: Carol Ribera, didàctica de les ciències socials: Maria Feliu, accessibilitat: Zaida Picard, Sigrid Remacha disseny: Pere Canals i muntatge: MAUD. 

L’exposició es presenta en sis àmbits: La construcció de l’estat lliberal; Catalunya, fàbrica d’Espanya; La societat Catalana; Renaixença; Transformacions urbanes i finalment el Modernisme.

Com a objectes destacables de l’exposició presentem dins del fons bibliogràfic el llibre Rudimentos de economia política de Jaume Perandreu, introductor del liberalisme a Catalunya, Viatge a Icària de Esteban Cabet, precursor de les idees del socialisme utòpic i volums destacats de la Renaixença literària, entre ells un exemplar de La Fabricanta de Dolors Montserdà i dels inicis del catalanisme com Lo Catalanisme de Valentí Almirall i les Bases de Manresa de la Unió Catalanista.

Pel que fa a altres obres destacables podem destacar l’obra de Martí Alzina, Guerrillers Catalans, La Nena obrera de Pere Planella i El liceu cremat de Josep Tapiró, a més d’un interessant gravat titulat Campamento Sanitario de la Constitució on es dibuixen les tendes de campanya sanitàries al peu de Montjuic durant l’epidèmia de febre groga de 1821. Cal també destacar la presentació d’un vestit femení burgès, i del conjunt d’estàndard, campana i partitura dels cors clavetians molt populars a partir del segle XIX.

L’objectiu d’aquesta nova presentació ha estat aconseguir un discurs inclusiu i amb perspectiva de gènere i una museografia respectuosa amb la diversitat funcional i amb criteris d’accessibilitat potenciant una experiència emocional i lúdica amb la millora dels mòduls interactius i manipulables. Així, a nivell d’accessibilitat s’ha incorporat una taula tàctil on es reprodueix el quadre de la Nena Obrera en relleu, acompanyada per una audiodescripció a la que es pot accedir a través d’un codi QR. La taula es complementa amb altres objectes relacionats amb la producció tèxtil com els flocs de cotó, la llançadora o una mostra del tramat de fils que es creuen en el teler per formar un teixit.

A més, es potencia l’experiència de la visita introduint altres elements sensorials com l’olor de la fàbrica. I es suggereix a la interacció dels visitants oferint-los la possibilitat de convertir-se en alguns dels personatges populars que ens trobaríem a una plaça del segle XIX, a través dels vestits que hi trobaran. D’aquesta manera, se’ls convida a posar-se en la pell de les obreres del tèxtil, les pageses, els artesans o les minyones.

Us animem a redescobrir una part de la nostra exposició permanent.