Obert per vacances

«Benvingut» turisme de masses (1960 – 1975)

El final de l’autarquia, el 1959, seguit d’un període de més obertura internacional, desencadena un cert interès del turista estranger per visitar el territori català atret pels preus baixos, el paisatge i el clima. El país comença a acollir els primers visitants procedents d’Europa. Amb l’entrada del turisme estranger penetraran en el país la modernitat i noves maneres de veure el món.

És als anys seixanta quan les principals destinacions turístiques viuen les primeres «invasions» de turistes gràcies a la modernització dels vols xàrter, el desenvolupament de l’automoció i l’augment d’interès dels operadors turístics. Serà a partir d’aquests anys que l’especulació urbanística, un urbanisme sense regulació, portarà cap a la construcció de grans blocs d’apartaments, hotels, càmpings i urbanitzacions a primera línia de mar. Tots aquests factors canviaran la fisonomia dels pobles costaners, que perden el seu caràcter i en alguns casos posaran en perill zones de protecció natural.

Sangria i plat combinat

En ple franquisme i desarrollismo, la pressió turística va comportar nous canvis socials, econòmics i culturals. Amb l’entrada del turisme estranger penetraran la modernitat i les noves idees i maneres de veure el món. Aquest període va coincidir amb l’inici del boom de l’esquí per part de les classes benestants, que més endavant es popularitzarà i esdevindrà un esport de masses.

El diumenge 2 d’agost del 1964 entra en vigor a tot Espanya el «menú turístico», que consisteix en un primer plat a base d’entremesos, sopa o crema i un segon d’ous, peix o carn, tot plegat arrodonit amb postres, pa i vi. Els avantatges són els següents: el client sap des del primer moment el que es gastarà en menjar, ja que l’import ha d’estar clarament expressat a l’exterior de l’establiment. La idea del «menú turístico» va tenir molt bona acollida entre els restauradors, i prova d’això és que les cafeteries espontàniament van decidir establir el «plat combinat turístic».