Bandera estelada

Context històric

L’estelada catalana neix sota la influència de la bandera cubana dins els cercles independentistes del Centre Catalanista de Santiago de Cuba cap al 1903, però no va ser fins al conflicte bèl·lic de la Primera Guerra Mundial que es popularitzà com a ensenya reivindicativa, tant dels voluntaris catalans que hi participen com dels moviments catalans més radicals com a símbol de les aspiracions independentistes de Catalunya.

A finals de febrer del 1916 s’havia fundat a Barcelona el Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans, la missió del qual era recollir diners i enviar material per ajudar els catalans que lluitaven amb França a les trinxeres. El doctor Solé i Pla era el president de l’entitat i va promoure la creació de centres a París i Perpinyà per fer les recaptes i visitar la zona de guerra. La finalitat n’era, també, crear un grup de pressió per internacionalitzar el conflicte independentista català i rebre suport internacional una vegada acabada la Primera Guerra Mundial. En el cas català, el Comitè Pro Catalunya, creat a la Conreria (Maresme) el 8 de juliol de 1918, estretament vinculat a la Unió Catalanista, amb Vicenç Ballester al capdavant, en fou un dels més actius.

La intervenció dels Estats Units d’Amèrica del Nord a la Primera Guerra Mundial (1914-1918) va donar un nou caire al conflicte bèl·lic. El 8 de gener de 1918, el president dels Estats Units Woodrow Wilson adreçà un missatge al Congrés del seu país pensant ja en el futur del món després de l’acabament de la guerra, tot anunciant la necessitat de crear una Societat de les Nacions, embrió de l’ONU, a fi de preservar la pau internacional i oferir garanties d’independència política i integritat territorial a tots els pobles i les nacionalitats. Els catorze punts enunciats per Wilson deixaven una via oberta en la qual molts pobles europeus veieren clara la seva oportunitat històrica d’alliberar-se, i així ho aconseguiren la República Txeca, Finlàndia, Estònia, Lituània i Armènia al llarg de l’any 1918. Altres pobles, com Ucraïna, Bielorússia i Geòrgia, van ser proclamats independents, però ben aviat foren ocupats pels soviètics, no sense revoltes populars. Però ni la situació interna catalana i espanyola, molt influïda pels conflictes de caire social, ni les pressions, certament minoritàries, de la via del nacionalisme radical, no van donar viabilitat a les aspiracions independentistes catalanes.

Explora la historia Explora la historia Organízate la visita Organízate la visita Agenda Agenda
© Museu d'Història de Catalunya | Política de privacidad | Declaració d’Accessibilitat