El Barcarès - 02/07/1939.

El Barcarès - 02/07/1939.

Categoria:

Art

Número de registre:

MHC7159

Nom de l'objecte:

dibuix (obra visual)

Títol:

El Barcarès - 02/07/1939.

Autoria:

Datació:

2.7.1939

Dimensions:

Dimensions: 10,2 x 13,2 cm

Material:

Història de l’objecte:

Conjunt de 150 dibuixos realitzats entre els anys 1937 i 1941, per l'artista Josep Subirats i Samora. Aquestes obres esdevenen un testimoni del seu pas per l'exèrcit republicà durant la guerra civil, el seu internament als camps de refugiats del sud de França i els batallons disciplinaris d'Espanya.

Tema:

Descripció:

Aquarel·la sobre paper, obra de Josep Subirats i Samora, durant la seva reclusió en el camp de refugiats de Barcarès. 10 10L'obra ofereix un paisatge del Camp del Barcarès, a les platges del poble homònim. En el fons, hi ha representades un seguit de barraques rectangulars que segueixen la línia del mar, sota un cel blau amb uns petits núvols enteranyinant-lo. De les xemeneies d'algunes barraques surt fum. 10 10A primera línia, un pal de la llum vertical, amb tres cables seguint una estela horitzontal, destorben l'escena. Sembla que Subirats intentà copsar el que es desprenia dels paisatges de la vida en els camps de refugiats, un paisatge amb una certa bellesa, calma i lluminositat que s'escapa a la lògica de la situació. 10 10 10 10El camp de Barcarès fou el primer destí de Josep Subirats a l'exili, entre febrer i octubre de 1939. El camp fou construït a la costa rossellonesa, a la vora del poble del Barcarès, en una zona de la platja prop del llogaret dels pescadors. S'hi construïren 25 illots de 25 barraques de fusta per a poder acollir a cada una fins a 70 persones, esdevenint una veritable ciutat de fusta enmig de les dunes de la platja. 10 10Allà, dins la vida pròpia d'un camp de refugiats, Subirats dedicarà part del seu temps a donar un cop de mà a l'hospital improvisat de camp, realitzant pancartes, cartells, rètols i plànols, que li serviria per beneficiar-se de millors condicions d'internament. Això li va permetre poder dedicar-se al dibuix i la pintura, activitats que li permetrien mantenir una certa distància amb la realitat de la vida al camp.