burro

burro

Categoria:

General

Número de registre:

MHC10286

Nom de l'objecte:

escalfallits

Títol:

burro

Autoria:

Datació:

primera meitat segle XX

Dimensions:

Dimensions: 33 x 74 x 25 cm

Material:

Història de l’objecte:

Forma part d'una col·lecció de 5.000 objectes d'etnologia que el senyor Lluís Pons va rebre del seu pare, que les va aplegar al llarg de la seva vida i els va guardar a la casa familiar del municipi de Das a la Cerdanya. Es un fons molt ampli i interessant encara que desconeixem el lloc d’origen, ni la seva procedència malgrat es considera tradicional del Pirineu. 10En aquesta col·lecció conviuen objectes d’us molt quotidià situats cronològicament entre el segle XVIII i XX, i d’altres excepcionals d’indubtable valor etnològic (elements de forja, vidre bufat, mobiliari..) 10Aquesta col·lecció va ser adquirida l’any 2019 per la Direcció General de Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Descripció:

Escalfallits, també anomenat burro o ruc amb braseret, que consisteix en una estructura de fusta dins el qual porta un recipient ceràmic. Es dipositaven brases en aquest recipient i s'introduïa dins dels llençols per escalfar-los abans d'anar a dormir. 10 10La calefacció de gas o de gasoil no es va instal·lar de forma general fins l’últim quart del segle XX; tradicionalment les cases s’escalfaven amb la llar de foc, que normalment estava situada a la cuina -perquè, de fet, s’utilitzava també per cuinar-. A l’hivern, les cambres per dormir, sovint poc assolellades, estaven fredes i humides a l’hora d’anar a dormir. Per esmorteir la fredor dels llençols, des del segle XVII i fins al XX a les cases de pagès i de poble era habitual tenir un burro escalfador, que es passava entre els llençols per escalfar el llit abans de posar-s’hi. A la safata de la part inferior del burro s’hi posaven unes brases per generar escalfor i l’estructura de fusta del burro les protegia del contacte amb la roba de llit i, per tant, d’un eventual incendi. Amb l’arribada del material plàstic a mitjans del segle XX les bosses d’aigua calenta van substituir el burro escalfador a les cases. La gradual introducció d'estufes i altres sistemes de calefacció en els habitatges, i l'aparició de mecanismes específics i menys perillosos per escalfar el llit (p.e.: l'estoreta elèctrica, la bossa d'aigua calenta, etc.) els han fet desaparèixer de la llar domèstica en les darreres dècades, quedant-ne tan sols exemples en alguns museus etnològics. 10Alguns autors diuen que van prendre el nom de burros, de la seva forma, que segons el Coromines és un tipus de biga. Altres opinen que se'ls va donar el nom de burros perquè, substituïen de nit l'escalfor animal de la parella al llit. A Castella tenien el maridillo, per escalfar sota la faldilla de les dones, i la tumbilla.