La civilització i la història del Tibet són molt antigues i es remunten al primerrei del Tibet, Nyatri Tsenpo, fa 2.143 anys. Encara que la història de l’estat tibetàs’inicia l’any 127 aC, amb l’establiment de la dinastia Yarlung, el país va ser unificatal segle VII dC, sota el mandat del rei Songtsen Gampo i els seus successors.
El Tibet va ser una de les potències més fortes d’Àsia durant els tres segles següents,tal com confirmen una inscripció en un pilar al peu del palau Potala a Lhasa i leshistòries xineses de l’era Tang. Entre els anys 821 i 823, el Tibet i la Xina van signarun tractat de pau formal que delimitava les fronteres entre tots dos països iafirmava que «Els tibetans han de ser feliços al Tibet i els xinesos han de ser feliçosa la Xina».
Els tibetans anomenen el seu país Böd (Bodyul en tibetà), terme que deriva deBon, una antiga religió tibetana. Es van convertir al budisme a partir del segle VII,quan l’erudit indi Padmasambhava (Guru Rimpoché) va introduir aquesta religió en el Tibet.
El 1949, l’Exèrcit d’Alliberament del Poble de la República Popular de la Xina va entrarper primera vegada al Tibet, en va derrotar el petit exèrcit i va ocupar la meitatdel país. La presència de 40.000 tropes al Tibet, l’amenaça d’una ocupació immediatade Lhasa i la perspectiva de l’anihilació total del país van deixar els tibetanssense opció. El 1959, els aixecaments populars tibetans van culminar en protestesmassives a Lhasa. La Xina va aixafar l’aixecament i 87.000 tibetans van ser assassinatstan sols a la regió de Lhasa. El dalai-lama es va veure obligat a fugir cap al’Índia, on el govern de Jawaharlal Nehru el va rebre sense condicions. El 1963, eldalai-lama va promulgar una constitució per establir un Tibet democràtic a l’exili,amb seu oficial al nord-est d’Índia, a Dharamsala, i va abandonar gradualment lesseves funcions polítiques per dedicar-se exclusivament al seu lideratge espiritual.
La destrucció de la cultura del Tibet i l’opressió del seu poble van ser brutals durant elsvint anys posteriors a l’aixecament. Una cinquena part de la població del país, prop d’1,2milions de tibetans, van morir com a resultat de les polítiques de la Xina; molts més esvan consumir en presons i camps de treballs forçats, i més de 6.000 monestirs, templesi altres construccions culturals i històriques van ser destruïts i els seus continguts,saquejats.En l’actualitat, el Tibet, políticament, és una regió de la Xina, amb les seves cultura,tradició, història, llengua i identitat pròpies.
