L'art de la ciència. Jordi Sabater Pi

Història del dibuix científic

L’observació és la base del coneixement i de la ciència. El dibuix al natural és, des de l’antiguitat, un bon sistema per conèixer i entendre el món que ens envolta, i s’ha utilitzat com a eina científica en multitud de disciplines: des de la medicina fins a l’antropologia, de la física a les ciències naturals.

Dibuixar és un exercici de paciència que obliga, en primer lloc, a observar acuradament el que es vol documentar. L’observació permet conèixer l’objecte en detall i, en conseqüència, el sol fet de dibuixar esdevé una lliçó com no n’hi ha d’altra per aprendre i generar coneixement. El dibuix permet plasmar el fet observat donant-li una forma concreta. Allò que potser encara no té nom, un cop representat sobre el paper pren una forma concreta i, per tant, es pot identificar, anomenar, classificar, explicar i difondre. El dibuix no només resulta una molt bona eina per a la difusió científica, sinó que la seva praxi esdevé un procés d’aprenentatge per si mateix.

Dibuixant, aprenem.

Els orígens de la il·lustració científica

Dibuixar, traçar una imatge sobre una superfície, és una acció expressiva i comunicativa pròpia dels humans. L’utilitzem per representar la realitat fent servir un llenguatge simbòlic. Des dels inicis de la humanitat, hem utilitzat el dibuix com una eina comunicativa per transmetre idees i conceptes. Algunes d’aquestes il·lustracions, les que es van fer sobre superfícies perdurables com ara la pedra, han arribat fins als nostres dies; d’altres, la gran majoria, aquelles que férem sobre fustes, fulles o altres materials peribles... no.

A l’antiguitat clàssica, el dibuix ja s’utilitzava com a eina de creació de coneixement. Podem admirar l’obra de científics de l’antiga Grècia, com ara Dioscòrides Pedani, gràcies a les còpies que en època medieval en van fer els científics àrabs.

Dioscòrides Pedani, el precursor de la farmacopea

La il·lustració del Renaixement

Va ser a partir del Renaixement que el dibuix va agafar un paper destacat en el desenvolupament de la ciència. Es va imposar l’ideal d’homo universalis i del coneixement multidisciplinari: per ser un home complet, calia disposar d’una sòlida formació tant artística com científica. En paral·lel, la invenció a mitjans del segle XV del tipus mòbil (petita peça que conté un caràcter tipogràfic) i de la impremta de Gutenberg va facilitar la impressió i distribució de llibres i la difusió de les idees dels renaixentistes arreu d’Europa. Així, durant aqueste període van prendre força els estudis de caràcter naturalista. Al segle xvi aparegueren importants treballs de botànica i de zoologia en què el dibuix científic tenia un paper destacat.

Repassa les vides d'alguns dels autors més característics d'aquest període

Leonardo da Vinci, el geni universal
Andreas Vesal, l'art de l'anatomia humana
Conrad Gesner, el pare de la zoologia
Edward Topsell, el compilador dels animals fantàstics

La il·lustració enciclopèdica i la ciència moderna

A partir dels segles xvii i xviii, la descoberta i la colonització de nous mons va revolucionar els límits de les disciplines científiques. L’aparició del pensament il·lustrat es fonamentava en l’acumulació de coneixement. Es pretenia recopilar tot el coneixement de la humanitat en grans compendis anomenats enciclopèdies. El dibuix va esdevenir el millor mitjà per mostrar, explicar i divulgar el coneixement de les coses

Alida Withoos, una pintora botànica amb nom propi

Els grans viatges del segle XIX

La consolidació del mètode científic al llarg del segle xix i els nombrosos viatges exploratoris als nous mons comptaren novament amb el dibuix per il·lustrar els descobriments. El coneixement científic s’eixamplava i calia explicar-ho al món. Charles Darwin i Ernst Haeckel esdevingueren dos dels principals exponents de la figura del científic naturalista d’aquella època, que emprava el dibuix com a eina principal en els estudis basats en l’observació de la natura.

Charles Darwin, el pare de l'evolució
Ernst Haeckel, a la recerca del pedigrí de l'esser humà