Fugint de l'Holocaust

Lea Lazega

Lea Lazega (Lodz, Polònia, 1911), el seu marit Jacob i les filles del matrimoni, Faye (1931) i Eva (1934), vivien a Bèlgica, país que abandonaren després de l’ocupació alemanya. Es van desplaçar a París i després a Marsella, on intentaren aconseguir la documentació per emigrar als Estats Units. Mentrestant, al desembre del 1941, va néixer el seu tercer fill, Max. Jacob va ser internat al camp Des Milles, d’on va aconseguir sortir, i es va quedar amagat a França fins al final de la Segona Guerra Mundial. Per la seva banda, al novembre del 1942, Lea i els seus fills es traslladaren a Amélie-les-Bains, des d’on passaren clandestinament a Espanya. Van ser detinguts a Espolla i immediatament separats. Lea i Max van anar a la presó de Figueres, mentre que Faye i Eva anaren a l’Hospici Provincial. Posteriorment es van reunir a Caldes de Malavella. Un cop a Barcelona, Lea només aconseguí visats d’emigració per a Faye, Eva i Max, que partiren cap als Estats Units. No va ser fins al 2 de juny de 1944, quatre anys després d’abandonar Bèlgica, que Lea Lazega arribà a Port Richmond (Pennsilvània). La seva odissea havia acabat i pogué reunir-se amb els seus fills.