Diaris i revistes catalans a principis del segle XX

DIARIO DE BARCELONA

Publicat entre el 1792 i el 1994 a Barcelona i de tendència catalanista conservadora, defensà la neutralitat durant tot el conflicte, la qual cosa el situà pròxim al bàndol dels sectors favorables a les potències centrals.

EL CORREO CATALÁN

Portaveu del carlisme català, fou editat entre el 1876 i el 1975 a Barcelona. Durant la guerra fou una de les veus principals del sentiment germanòfil a Catalunya.

EL DÍA GRÁFICO

Fundat per l’industrial Joan Pich i Pon, publicat entre el 1913 i el 1939 a Barcelona i de tendència republicana radical, després d’uns primers mesos d’una certa equidistància lleugerament favorable als aliats, presentà un posicionament favorable a les potències centrals durant la segona meitat del conflicte. En els primers temps de la guerra, comptà amb la col·laboració d’Eugeni Xammar.

EL DILUVIO

Publicat a Barcelona entre el 1879 i el 1939, fou un dels diaris catalans més llegits durant la guerra. De tendència certament eclèctica, presentà diverses col·laboracions de destacats intel·lectuals propers al republicanisme catalanista, com també articles favorables a Alemanya, escrits per Manuel de Montoliu, o bé aliadòfils, com els de Claudi Ametlla i Enrique Díaz Reitg.

EL LIBERAL

Editat a Barcelona entre el 1901 i el 1935, inicialment com a secció local del diari madrileny del mateix nom, fou dirigit per José Pérez de Rozas. Entre els seus col·laboradors tingué Enrique Gómez Carrillo.

EL POBLE CATALÀ

Editat entre el 1906 i el 1918 a Barcelona, fou el portaveu del republicanisme catalanista representat per la Unió Federal Nacionalista Republicana durant la guerra i un dels diaris més militants en favor de França i Anglaterra. Dirigit per Pere Coromines, tingué entre els seus col·laboradors Gabriel Alomar i Frederic Pujulà.

EL PROGRESO

Portaveu del lerrouxisme a Barcelona, es publicà entre el 1906 i el 1933. Fou una de les veus més militants en favor de la causa dels aliats a Catalunya. Entre els seus col·laboradors tingué Bartolomé Calderón Fonte.

LA PUBLICIDAD

Fundat a Barcelona al febrer del 1878 i de tendència republicana catalanista, estigué dirigit per Romà Jori durant la major part de la guerra. Amb les col·laboracions d’Eugeni Xammar i Antoni Rovira i Virgili, entre molts d’altres, mostrà el seu posicionament manifest a favor de les forces aliades.

LA TRIBUNA

Portaveu del maurisme, fou una de les veus més destacades del neutralisme, la qual cosa l’acabà situant dins del sector germanòfil. Publicat a Madrid durant les dècades del 1910 i el 1920, tingué rellevants autors catalans entre els seus col·laboradors.

LA VANGUARDIA

Fundat l’1 de febrer de 1881 a Barcelona, fou un dels diaris catalans més llegits i influents. De tendència política liberal, presentà un posicionament lleugerament favorable als aliats, sempre des del respecte total a la neutralitat oficial. Fou el diari de Gaziel i Enrique Domínguez Rodiño, dos dels corresponsals més famosos de la Gran Guerra a Catalunya.

LA VEU DE CATALUNYA

Editat des del gener del 1899 fins al mateix mes del 1937, fou el portaveu de la Lliga Regionalista durant tot el conflicte. En consonància amb el posicionament d’aquest partit, defensà la neutralitat i l’equidistància, tot i les diferents visions sobre la guerra que ocuparen les seves pàgines.

LAS NOTICIAS

Editat a Barcelona entre el 1896 i el 1939, fou una publicació de referència a Catalunya durant les primeres dècades del segle XX. Des d’una perspectiva política liberal, mostrà una notable simpatia pels aliats i desplegà una xarxa de corresponsals exhaustiva per cobrir el conflicte, entre els quals hi havia Àngela Graupera.