Epidèmies i pandèmies en la història d’Europa

Segles XV-XVI

Tot i que la virulència de la pandèmia de pesta bubònica de la segona meitat del segle XIV havia remès, la pesta hi va romandre, com a malaltia endèmica, fins al primer quart del segle XVIII. A Catalunya, entre el 1448 i el 1589, els brots de pesta es van succeir amb una seqüència gairebé regular: quatre episodis de certa importància durant el segle XV (1458, 1465, 1475 i 1483) i quatre episodis més al segle XVI, amb un darrer episodi, el 1589, que va deixar 11.000 morts a la ciutat de Barcelona. Aquesta crisi sanitària va coincidir en el temps amb un període d’intensa activitat sísmica que va afectar Catalunya al llarg del segle XV, amb una incidència especial entre el febrer del 1427 i el febrer del 1428, en què es va esdevenir una successió de 22 terratrèmols.

Al segle XVI, a causa de la concurrència de brots epidèmics, la ciutat de Barcelona va rebre el privilegi reial d’adoptar les mesures necessàries per lluitar contra la malaltia, com ara la possibilitat de tallar les comunicacions o d’establir quarantenes —de persones i productes— provinents de zones infectades, i habilitar espais per acollir i aïllar els malalts, entre altres mesures.

La caiguda demogràfica es va notar a tot Catalunya, que va passar de 500.000 habitants en el primer terç del segle XIV a 225.000 al començament del segle XVI. A partir del 1500, però, es va iniciar una recuperació de la població a Catalunya, afavorida, sens dubte, per l’important flux migratori francès que es va produir entre els anys 1500 i 1625.

 

«Fou feta en Cathalunya gran terra tremol en lany M CCCC XVII [sic], e comensa lo vespre del diumenge deles falles lo disapte anit, e dura dos anys continus, e sovint feyt grans terra tremols specialment lo die de nostra dona de febrer de mati ales VIII hores, e caygueren molts hedificis specialment vna vidriera ho / o / de sancta maria dela mar en que moriren XXXXII persones.»

Transcripció a càrrec del monjo benedictí Alexandre Olivar i Daydí (1919-2018) del contingut d’un full de pergamí, enganxat a la tapa del manuscrit 998 de la biblioteca del monestir de Montserrat