El temps dels almogàvers.

L'esplendor de la reialesa

La primera part de la Crònica parla d’esdeveniments als quals Muntaner no va assistir. Són successos molt importants, perquè marquen la seva visió de la història, i perquè van determinar els destins de la seva vida. Es tracta de les conquestes per part de Jaume I (1208-1276) de Mallorca (1229) i de València (1238), ciutats on el cronista va residir; de la conquesta de Sicília (1282) per part de Pere II, illa on passà uns anys, i de la victòria del rei sobre els francesos que van envair Catalunya, invasió que va ser la causa que abandonés Peralada (1285). La fascinació per la reialesa marca la memòria de Muntaner, amb el seu primer record de quan veié el rei Jaume. El cronista té una admiració absoluta pels monarques, especialment pels del Casal de Barcelona, que considera els millors del món i els que sempre han gaudit de la protecció de Déu. Això el duu a parlar-ne d’una manera elogiosa i que no sempre es correspon amb la realitat.