Al maig un grup de ciutadans dirigits per Pere Armengol i Cornet van fundar a Barcelona l’Associació General per a la Reforma Penitenciària d’Espanya, promotora de la presó Model.

Es fixà l’emplaçament definitiu de la que seria la nova presó cel·lular de Barcelona. El terreny va costar 224.770,54 pessetes.

La Model, que es va començar a construir l’any 1887, fou projectada pels arquitectes Salvador Vinyals i Sabaté i Josep Domènech i Estapà. L’objectiu n’era aixecar un centre penitenciari modèlic, segons un plantejament racionalista, el sistema radial, que millorés les condicions dels interns de la presó de Reina Amàlia, al barri del Raval.

El 9 de juny va tenir lloc la inauguració oficial de la presó Model, que va rebre aquest nom perquè havia de servir de model per a la reforma del sistema penitenciari.

El 8 d’agost Joan Rull i Queraltó fou executat a La Model al garrot vil, acusat de terrorisme. Fou el primer pres executat en aquesta presó.

Va tenir lloc a La Model el consell de guerra que va condemnar a mort Francesc Ferrer i Guàrdia, creador de l’Escola Moderna, a qui s’acusava de ser l’instigador dels aixecaments populars de la Setmana Tràgica.

El governador civil de Barcelona, el general Severiano Martínez Anido, ordenà la detenció de seixanta-quatre sindicalistes, que van ser traslladats a La Model. Més tard s’arrestà Salvador Seguí, el Noi del Sucre, i el futur president Lluís Companys, com també altres líders obrers i revolucionaris, com Joan Peiró, Àngel Pestaña, Joan García Oliver, Albert Pérez Baró i Lluís Capdevila, entre d’altres.

Al setembre es va produir a La Model un motí provocat pel descontentament de molts empresonats que no s’havien beneficiat d’una amnistia general esperada amb motiu de la proclamació de la Segona República el 14 d’abril.

La Model va patir dues excarceracions massives vinculades a la Guerra Civil. La primera, el 19 de juliol, quan, com a conseqüència del pronunciament militar fallit, s’alliberà tots els presos, i la segona, que tingué lloc el 26 de gener de 1939, quan les tropes franquistes ja estaven a punt d’entrar a Barcelona.

Després de la Guerra Civil, la presó Model va allotjar, a més dels presos comuns, molts presoners polítics i sindicals del règim franquista, amb la qual cosa el centre va quadruplicar la capacitat d’interns. Es calcula que l’any 1940 va arribar a haver-hi tretze mil interns en un centre projectat per a tan sols un miler. Diversos personatges rellevants de la vida política, social i cultural contemporània de Catalunya van passar durant el franquisme per les seves dependències.

Helios Gómez, pintor, cartellista i poeta, pintà uns frescos en una cel·la que serví d’oratori, coneguda com la Capella Gitana, en homenatge als presos i a la Mare de Déu de la Mercè, patrona dels reclusos.

La Model es va convertir en un centre penitenciari mixt. El tancament de la presó de dones de les Corts va provocar que les recluses fossin traslladades a l’edifici del carrer Entença. Aquest període es va allargar fins al 9 de juliol de 1963, en què es va inaugurar la presó de dones de la Trinitat. Per La Model van passar centenars de dones sindicalistes i universitàries.

El 2 de març Salvador Puig Antich, anarquista, integrant del MIL (Movimiento Ibérico de Liberación), va ser executat al garrot vil a la presó Model. Va ser l’últim pres executat en aquest centre penitenciari.

Entre el 1975 i el 1977 Lluís Maria Xirinacs s’asseia gairebé cada dia davant de La Model, on anteriorment havia estat pres i on havia protagonitzat una vaga de fam, en una campanya personal per reivindicar l’amnistia dels presos polítics.

Comencen a produir-se les primeres reivindicacions veïnals demanant el trasllat de La Model i la construcció d’equipaments en els seus terrenys.

El 19 de juliol es va produir un dels motins més importants de la Coordinadora de Presos en Lluita (COPEL).

Al setembre els presos de la COPEL de La Model van denunciar que eren objecte de maltractaments i van demanar públicament la destitució de molts funcionaris, incloent-hi el director del centre i el director general d’Institucions Penitenciàries.

El 18 de gener, en una acció organitzada per la COPEL (Coordinadora de Presos en Lluita), es van autolesionar dos-cents interns com a mesura de pressió perquè es revisessin les penes i per aconseguir un indult.

L’homosexualitat fou despenalitzada i els últims presos homosexuals foren alliberats.

Es van transferir a la Generalitat de Catalunya les competències en matèria de serveis penitenciaris. Un cos propi de funcionaris de presons va rellevar gradualment l’antic cos estatal, molt marcat per l’herència i les pràctiques repressives de la dictadura franquista.

A l’abril el famós delinqüent barceloní, Juan José Moreno Cuenca, conegut com el Vaquilla, va liderar un motí per aconseguir heroïna per als presos.

Un estudi de la Direcció General de Serveis Penitenciaris demostrà que cada sis mesos passaven per la infermeria de La Model uns 518 interns que havien abusat de la cocaïna, 479 amb símptomes d’haver consumit haixix o marihuana, 443 addictes a l’heroïna i 270 amb la síndrome d’abstinència.

El 20 d’abril el Ple del Parlament de Catalunya va aprovar una moció sobre nous equipaments penitenciaris que instava el Govern a plantejar la creació de noves presons que fessin possible suprimir centres com La Model.

El 6 d’octubre el Plenari de l’Ajuntament de Barcelona acordava la creació d’una comissió de treball per estudiar el trasllat de les instal·lacions penitenciàries fora de la ciutat.

Es va incloure l’edifici de La Model en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Districte de l’Eixample, amb un nivell de protecció C (Bé d’interès urbanístic).

L’Ajuntament de Barcelona va aprovar una mesura de govern per a la transformació del recinte de la presó Model.

Al març, després d’anys de reivindicacions i converses, es va començar a enderrocar la presó, concretament les edificacions situades a la cantonada del carrer Rosselló amb Entença. Va ser un enderroc simbòlic que va permetre obrir-hi un petit parc.

El 9 de febrer el Parlament de Catalunya va instar el Govern català a tancar La Model el 2017, amb 123 vots a favor i 9 abstencions. El 17 de març el conseller de justícia, Carles Mundó, va firmar l’ordre de tancament de la presó Model.

Finalment, el 8 de juny, un dia abans del seu 113è aniversari, la presó Model va tancar difinitivament.