Al canviar d'idioma no tots els continguts estan traduïts
The website is not fully translated
Al cambiar de idioma no todos los contenidos están traducidos
Al canviar d'idioma no tots els continguts estan traduïts
De dimarts a dissabte, de 10 a 19h
Dimecres, de 10 a 20h
Diumenges i festius, de 10 a 14.30h
La taquilla i l'entrada es tanquen 30 minuts abans del límit horari
TANCAT: Dilluns no festius, 1 i 6 de gener, 1 de maig, 6 de juny, 25 i 26 de desembre
Plaça de Pau Vila, 3, Barcelona
93 225 47 00
mhc.cultura@gencat.cat
93 225 42 44 (dilluns a dijous, 10 a 14h i 15.30-17.30h)
Divendres, de 9.30h. a 14.00h
mhcvisites.cultura@gencat.cat
Autobusos V17, H14, D20, V15, V13, 39, 45, 51, 59 i 120
Metro L4 (groga) Barceloneta.
Barcelona Bus Turístic. Línia vermella i Barcelona City Tour. Ruta est. Parada "Museu d’Història de Catalunya"
Hi ha tres pàrquings de pagament a prop: al passeig Joan de Borbó, al Moll d'Espanya i al Moll de la Fusta.
Els autocars dels grups visitants tenen espais d'aparcament prop de l'edifici del museu.
General 4 euros
Reduïda 3 euros
General 8 euros
Reduïda 6 euros
De dimarts a dissabte, de 10 a 19h
Dimecres, de 10 a 20h
Diumenges i festius, de 10 a 14.30h
La taquilla i l'entrada es tanquen 30 minuts abans del límit horari
TANCAT: Dilluns no festius, 1 i 6 de gener, 1 de maig, 6 de juny, 25 i 26 de desembre
Plaça de Pau Vila, 3, Barcelona
93 225 47 00
mhc.cultura@gencat.cat
93 225 42 44 (dilluns a dijous, 10 a 14h i 15.30-17.30h)
Divendres, de 9.30h. a 14.00h
mhcvisites.cultura@gencat.cat
Autobusos V17, H14, D20, V15, V13, 39, 45, 51, 59 i 120
Metro L4 (groga) Barceloneta.
Barcelona Bus Turístic. Línia vermella i Barcelona City Tour. Ruta est. Parada "Museu d’Història de Catalunya"
Hi ha tres pàrquings de pagament a prop: al passeig Joan de Borbó, al Moll d'Espanya i al Moll de la Fusta.
Els autocars dels grups visitants tenen espais d'aparcament prop de l'edifici del museu.
General 4 euros
Reduïda 3 euros
General 8 euros
Reduïda 6 euros
Al segle XVIII, il·lustrats com Montesquieu o Beccaria van escriure sobre la proporcionalitat entre la falta i la pena. El puniment físic, fins llavors el càstig més habitual, es va anar substituint per la privació de llibertat i es promogué el «règim cel·lular», la qual cosa va comportar la revisió de l’arquitectura de les presons.
La Model va obrir les portes el 1904, seguint el disseny racionalista de l’època, concretament, l’arquitectura radial amb sistema panòptic, indicat per garantir el control visual de tot el complex des d’un sol punt, una torre central: «l’ull que tot ho veu». En l’ideari inicial, la cel·la individual, símbol de la millora en l’estada i la prevenció de possibles «males companyies», aviat va ser desestimada.
Al maig un grup de ciutadans dirigits per Pere Armengol i Cornet van fundar a Barcelona l’Associació General per a la Reforma Penitenciària d’Espanya, promotora de la presó Model.
Es fixà l’emplaçament definitiu de la que seria la nova presó cel·lular de Barcelona. El terreny va costar 224.770,54 pessetes.
La Model, que es va començar a construir l’any 1887, fou projectada pels arquitectes Salvador Vinyals i Sabaté i Josep Domènech i Estapà. L’objectiu n’era aixecar un centre penitenciari modèlic, segons un plantejament racionalista, el sistema radial, que millorés les condicions dels interns de la presó de Reina Amàlia, al barri del Raval.
El 9 de juny va tenir lloc la inauguració oficial de la presó Model, que va rebre aquest nom perquè havia de servir de model per a la reforma del sistema penitenciari.
El 8 d’agost Joan Rull i Queraltó fou executat a La Model al garrot vil, acusat de terrorisme. Fou el primer pres executat en aquesta presó.
Va tenir lloc a La Model el consell de guerra que va condemnar a mort Francesc Ferrer i Guàrdia, creador de l’Escola Moderna, a qui s’acusava de ser l’instigador dels aixecaments populars de la Setmana Tràgica.
El governador civil de Barcelona, el general Severiano Martínez Anido, ordenà la detenció de seixanta-quatre sindicalistes, que van ser traslladats a La Model. Més tard s’arrestà Salvador Seguí, el Noi del Sucre, i el futur president Lluís Companys, com també altres líders obrers i revolucionaris, com Joan Peiró, Àngel Pestaña, Joan García Oliver, Albert Pérez Baró i Lluís Capdevila, entre d’altres.
Al setembre es va produir a La Model un motí provocat pel descontentament de molts empresonats que no s’havien beneficiat d’una amnistia general esperada amb motiu de la proclamació de la Segona República el 14 d’abril.
La Model va patir dues excarceracions massives vinculades a la Guerra Civil. La primera, el 19 de juliol, quan, com a conseqüència del pronunciament militar fallit, s’alliberà tots els presos, i la segona, que tingué lloc el 26 de gener de 1939, quan les tropes franquistes ja estaven a punt d’entrar a Barcelona.
Després de la Guerra Civil, la presó Model va allotjar, a més dels presos comuns, molts presoners polítics i sindicals del règim franquista, amb la qual cosa el centre va quadruplicar la capacitat d’interns. Es calcula que l’any 1940 va arribar a haver-hi tretze mil interns en un centre projectat per a tan sols un miler. Diversos personatges rellevants de la vida política, social i cultural contemporània de Catalunya van passar durant el franquisme per les seves dependències.
Helios Gómez, pintor, cartellista i poeta, pintà uns frescos en una cel·la que serví d’oratori, coneguda com la Capella Gitana, en homenatge als presos i a la Mare de Déu de la Mercè, patrona dels reclusos.
La Model es va convertir en un centre penitenciari mixt. El tancament de la presó de dones de les Corts va provocar que les recluses fossin traslladades a l’edifici del carrer Entença. Aquest període es va allargar fins al 9 de juliol de 1963, en què es va inaugurar la presó de dones de la Trinitat. Per La Model van passar centenars de dones sindicalistes i universitàries.
El 2 de març Salvador Puig Antich, anarquista, integrant del MIL (Movimiento Ibérico de Liberación), va ser executat al garrot vil a la presó Model. Va ser l’últim pres executat en aquest centre penitenciari.
Entre el 1975 i el 1977 Lluís Maria Xirinacs s’asseia gairebé cada dia davant de La Model, on anteriorment havia estat pres i on havia protagonitzat una vaga de fam, en una campanya personal per reivindicar l’amnistia dels presos polítics.
La presó de Catalunya per excel·lència, nascuda com un paradigma, era a pocs mesos de tancar. Cedia al decurs del temps, l’obsolescència i l’avenç cap a un més bon servei.
Ara els centres penitenciaris se situen fora de la ciutat per acollir-hi instal·lacions abans impensables. L’arquitectura modular en canvia la morfologia, hi impera la practicitat sobre l’estètica, i les tecnologies per a la vigilància han jubilat la posició central per al control visual directe.
Comencen a produir-se les primeres reivindicacions veïnals demanant el trasllat de La Model i la construcció d’equipaments en els seus terrenys.
El 19 de juliol es va produir un dels motins més importants de la Coordinadora de Presos en Lluita (COPEL).
Al setembre els presos de la COPEL de La Model van denunciar que eren objecte de maltractaments i van demanar públicament la destitució de molts funcionaris, incloent-hi el director del centre i el director general d’Institucions Penitenciàries.
El 18 de gener, en una acció organitzada per la COPEL (Coordinadora de Presos en Lluita), es van autolesionar dos-cents interns com a mesura de pressió perquè es revisessin les penes i per aconseguir un indult.
L’homosexualitat fou despenalitzada i els últims presos homosexuals foren alliberats.
Es van transferir a la Generalitat de Catalunya les competències en matèria de serveis penitenciaris. Un cos propi de funcionaris de presons va rellevar gradualment l’antic cos estatal, molt marcat per l’herència i les pràctiques repressives de la dictadura franquista.
A l’abril el famós delinqüent barceloní, Juan José Moreno Cuenca, conegut com el Vaquilla, va liderar un motí per aconseguir heroïna per als presos.
Un estudi de la Direcció General de Serveis Penitenciaris demostrà que cada sis mesos passaven per la infermeria de La Model uns 518 interns que havien abusat de la cocaïna, 479 amb símptomes d’haver consumit haixix o marihuana, 443 addictes a l’heroïna i 270 amb la síndrome d’abstinència.
El 20 d’abril el Ple del Parlament de Catalunya va aprovar una moció sobre nous equipaments penitenciaris que instava el Govern a plantejar la creació de noves presons que fessin possible suprimir centres com La Model.
El 6 d’octubre el Plenari de l’Ajuntament de Barcelona acordava la creació d’una comissió de treball per estudiar el trasllat de les instal·lacions penitenciàries fora de la ciutat.
Es va incloure l’edifici de La Model en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Districte de l’Eixample, amb un nivell de protecció C (Bé d’interès urbanístic).
L’Ajuntament de Barcelona va aprovar una mesura de govern per a la transformació del recinte de la presó Model.
Al març, després d’anys de reivindicacions i converses, es va començar a enderrocar la presó, concretament les edificacions situades a la cantonada del carrer Rosselló amb Entença. Va ser un enderroc simbòlic que va permetre obrir-hi un petit parc.
El 9 de febrer el Parlament de Catalunya va instar el Govern català a tancar La Model el 2017, amb 123 vots a favor i 9 abstencions. El 17 de març el conseller de justícia, Carles Mundó, va firmar l’ordre de tancament de la presó Model.
Finalment, el 8 de juny, un dia abans del seu 113è aniversari, la presó Model va tancar difinitivament.
El tancament de La Model ha escenificat un canvi en relació amb un sistema penal basat en la reeducació dels interns, en la línia apuntada per visionàries com Concepción Arenal (1820-1893), penalista, escriptora i pionera del feminisme, que lluità per una altra manera d’aplicar els correctius penitenciaris.
Retrat de Concepció Arenal (1820-1893). L'any 1863 va esdevenir la primera dona en rebre el títol de visitadora de presons de dones, càrrec que va ocupar fins al 1865. Durant un breu període de temps La Model va esdevenir un centre penitenciari mixt. Finals del segle XIX
© de la Fotografia: MHC
De dimarts a dissabte, de 10 a 19h
Dimecres, de 10 a 20h
Diumenges i festius, de 10 a 14.30h
La taquilla i l'entrada es tanquen 30 minuts abans del límit horari
TANCAT: Dilluns no festius, 1 i 6 de gener, 1 de maig, 6 de juny, 25 i 26 de desembre
Plaça de Pau Vila, 3, Barcelona
93 225 47 00
mhc.cultura@gencat.cat
93 225 42 44 (dilluns a dijous, 10 a 14h i 15.30-17.30h)
Divendres, de 9.30h. a 14.00h
mhcvisites.cultura@gencat.cat
Autobusos V17, H14, D20, V15, V13, 39, 45, 51, 59 i 120
Metro L4 (groga) Barceloneta.
Barcelona Bus Turístic. Línia vermella i Barcelona City Tour. Ruta est. Parada "Museu d’Història de Catalunya"
Hi ha tres pàrquings de pagament a prop: al passeig Joan de Borbó, al Moll d'Espanya i al Moll de la Fusta.
Els autocars dels grups visitants tenen espais d'aparcament prop de l'edifici del museu.
General 4 euros
Reduïda 3 euros
General 8 euros
Reduïda 6 euros