Del Marroc i de Catalunya

Presències

Tota emigració s’explica en un context global, que permet entendre les motivacions que van portar molts marroquins a marxar fora del seu país, així com les oportunitats que els va oferir Europa. L’emigració es troba amarada de nostàlgia i llunyania, però també d’improvisacions: el tancament de les fronteres europees a finals dels anys seixanta va provocar que els primers marroquins s’instal·lessin provisionalment a Catalunya, a l’espera de poder reprendre el viatge vers la destinació triada. La demanda de mà d’obra provocada pel creixement de l’economia catalana va fer que oblidessin aquest objectiu inicial, la qual cosa va obrir el camí de l’assentament d’aquesta població al nostre país.

La cronologia que descriu les migracions marroquines a Catalunya s’inicia l’any 1967, segons un informe elaborat l’any 1972 pel Secretariat de Coordinació pel Desenvolupament de Justícia i Pau. Aquell any es va produir una forta crisi laboral a Europa, que va provocar l’expulsió des de França d’emigrants marroquins. Així, els primers treballadors marroquins que van arribar a Barcelona procedien d’Europa i no del seu país d’origen. A partir d’aquell moment, s’obre un cicle migratori que ja perdura des de fa més de mig segle.

La mirada de la societat catalana en relació amb la població marroquina ha anat evolucionant a mesura que aquest col·lectiu s’ha anat establint a Catalunya. Les figures que han representat aquesta presència han anat canviant: d’homes sols a famílies, d’adults emigrats a joves nascuts a Catalunya, de la progressiva feminització del col·lectiu a la seva visibilitat pública. La nostra mirada ha guanyat en matisos, està molt més perfilada, però hi ha certs sectors de la societat que miren amb recel les persones d’origen marroquí.

Presències

Galeria d'imatges

Àmbit següent

Experiències

Explora la història Explora la història Organitza't la visita Organitza't la visita Agenda Agenda
© Museu d'Història de Catalunya | Política de privacitat | Declaració d’Accessibilitat