'Retrat d'Isabel Llorach' de Ramon Casas

El Museu d’Història de Catalunya ha incorporat a la seva col·lecció un dibuix de Ramon Cases Carbó. Es tracta del retrat d’Isabel Llorach i Dolsa una de les figures més interesants de la burgesia de Barcelona ja que representa un model de dona culturalment dinàmica, socialment activa i que actuava amb plena llibertat personal. En aquest magnífic dibuix apareix vestida de forma desenfadada i allunyada dels convencionalismes de l’època. 

L’obra

Ramon Casas (1866-1932) va retratar a moltes de les dones de la burgesia barcelonina i també a Isabel Llorach que ocupa un lloc destacat de la seva galeria de retrats amb una gran personalitat. Al MNAC es conserva un altre retrat, en aquest cas, un oli del 1901 també de cos sencer però té un caràcter molt més formal.

Entre les dones que van destacar al segle passat per la seva actuació dinamitzadora i mecenes de la ciència, les lletres i les arts, n’hi ha una de molt rellevant: Isabel Llorach (1874-1954), hereva d’una fortuna important, acumulada pel seu pare gràcies a l’explotació d’unes aigües terapèutiques.

Isabel Llorach aconseguí estrènyer els vincles entre els cercles benestants, força ancorats en costums clàssiques, i els intel·lectuals i artistes que encetaven noves tendències. Aquesta intenció la deixà reflectida en el llibre Un siglo de Barcelona 1830-1930, que l’any 1946 coordinà Carles Soldevila. Hi deia: “Des de molt jove, he tendit a trencar el mur que incomunicava el món elegant del món de les arts i les lletres.” I afegia: “Res em sembla tan útil per millorar i elevar el to d’una elit com que els poetes, els pensadors i els artistes transmetin a les dames i als cavallers una mica de les seves inquietuds espirituals i que aquests els comuniquin a aquells una mica de sentit social i de gràcia urbana”. Va assolir els seus propòsits, esdevenint una excel·lent promotora.

Va presidir el comitè protector de les Vetllades de Teatre Selecte (1918-21), què es reunia al Romea, durant els primers anys de la dictadura de Primo de Rivera, i el Conferentia Club (1929), des d'on va dur a Barcelona figures destacades de la cultura internacional: André Maurois, René Benjamin, el comte Keyserling, Ortega y Gasset, Josep M. de Sagarra, Josep Pla, Ferran Valls i Taberner, Oleguer Junyent, Pere Bosch i Gimpera, Paul Valéry, Giuseppe Ungaretti, Ludwig, Walter Gropius, Wanda Landowska, Pedro Salinas, Ramón Gómez de la Serna, Gregorio Marañón, Madariaga, García Lorca.

Tot i els rígids costums de l’època, sobretot per a la dona, Isabel Llorach va viure amb una gran llibertat personal, social i cultural. Amb tot, doncs, va ser una precursora del model de dona culturalment dinàmica, socialment activa i que actuava amb plena llibertat personal. Una nova manera de viure la vida femenina que s’anava obrint pas entre les dones de l’Europa avançada d’aleshores, però que a Catalunya no es va començar a concretar, i encara tímidament, fins a la dècada dels seixanta.

Dades de l'objecte

  • Títol: ‘Retrat d'Isabel Llorach’ 
  • Autor: Ramon Casas Carbó (Barcelona, 1866-1932)
  • Època: Primera dècada del segle XX
  • Material: Llapis i carbó amb un lleuger toc de color, sobre paper

Explora la història Explora la història Organitza't la visita Organitza't la visita Agenda Agenda
© Museu d'Història de Catalunya | Política de privacitat | Declaració d’Accessibilitat