Fornícula del Palau de la Generalitat

Fa poc més d’un any el MHC va incorporar a la seva exposició permanent una nova peça provinent del Palau de la Generalitat. Es tracta d’una fornícula gòtica, obra de Marc Safont, que es trobava encastada al mur d’accés de la Capella de Sant Jordi. Marc Safont està considerat un dels arquitectes catalans més importants del gòtic. Va ser mestre major durant la construcció del palau de la Generalitat, emprenent la famosa capella d’ornamentació flamígera, així com el pati principal amb una gran escala, o la façana del carrer del Bisbe, on treballà amb l’escultor Pere Joan. La funció d’una fornícula, més enllà de l’aspecte decoratiu, és la de contenir una imatge o altar, que en aquest cas s’hauria perdut. La part superior està formada per un arc conopial coronat per una creu, amb motius ornamentals vegetals i geomètrics.

La talla fou executada en pedra de Montjuïc, en ple segle XV, i formà part de la capella fins al segle XX, en que es portaren a terme diverses reformes del palau. La pedra de Montjuïc és una calcària de color gris amb força quars; una roca dura i compacta que s’ha extret de les pedreres de la muntanya barcelonina des d’època romana, i amb la que s’han construir bona part dels edificis de la ciutat, alguns tan emblemàtics com la Sagrada Família o el Parlament. 

Pel que sembla però, el mosaic que trobem en la part inferior seria un afegit d’època posterior. Realitzat amb pasta vítria daurada i multicolor, conté una inscripció en llatí que fa referència a la salut i la vida, i que trobem a vegades en piques baptismals.

Aquest trosset d’arquitectura, de dimensions discretes (112(h)x56x23cm), es conservava fins ara en un magatzem de la Generalitat, en un estat de conservació força bo. Si bé mostrava signes del pas del temps, pel que sembla, podria haver perdut també la policromia de la pedra, de la que se’n conserva algun testimo ni. Tant el suport petri com el mosaic es van poder tractar i recuperar satisfactòriament.

Va ser traslladada i intervinguda al CRBMC a finals de l’any 2018, on sota la coordinació d’en Pere Rovira, de l’especialitat d’escultura en pedra, va comptar amb l’equip de becades Roser Bonfill, Ma Antònia Cladera i Tina Núñez.

La totalitat de la superfície presentava una capa considerable de pols i brutícia. Així mateix, s’hi podia observar un important substrat biològic del que se’n van extreure mostres per a analitzar. Finalment, s’hi podien també distingir restes de diferents morters, ceres, pintura actual i, fins i tot, una marca de retolador amb un número escrit, possiblement antic número de control o d’inventari. Abans d’iniciar el procés d’intervenció, es van portar a terme proves de conductivitat i PH, per tal d’establir els paràmetres de neteja adequats.

Detall d'una zona amb restes de policromia. Una curiositat de la fornícula és que originalment estava acolorida.

© CRBMC Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya

Intervencions de conservació-restauració

  • Es va començar amb una neteja mecànica que va consistir en una aspiració suau amb l’ajut de paletines i raspalls tous, a tota la superfície.
  • Es va prosseguir amb un seguit de neteges químiques d’índole diversa, atenent a la naturalesa dels elements a retirar, així com a la seva quantitat i dificultat per a ser extrets.
  • Primerament, es va ruixar la superfície amb una barreja d’alcohol i aigua al 70:30, per tal d’evitar l’aparició d’una nova capa de microorganismes.
  • També es van realitzar proves de neteja amb tampons de diferent PH (buffers), així es va comprovar quin era el que donava millor resultat (buffers de PH 4,4 / 6,5 / 8,5).
  • Finalment, es decidí iniciar la neteja amb el buffer PH 8,5 1% DTPA, aplicat amb raspalls en lliure, com també gelificat (amb Agar-agar al 3%), deixant-lo aplicat durant 1h. En les zones de brutícia més incrustada es va repetir l’aplicació 2 cops.
  • Per a eliminar ceres, es van realitzar proves amb diferents dissolvents. Després d’utilitzar el test de dissolvents s’establí com a més efectiu el IE3 (barreja d’ isoctà i etanol al 70:30). Per a evitar la seva ràpida evaporació es va gelificar amb Ethomeen® C-12 i Carbopol®. També es va utilitzar l’espàtula d’ultrasons per a estovar prèviament la cera.
  • Posteriorment, es va realitzar una neteja amb làser. Per a aquelles taques de cera, morters i pols més incrustades, de color negre/grisós, s’optà per a realitzar una passada amb l’ Art Laser (Nd:YAG de CTS®) amb una longitud d’ona de 1064 nm, a una potència de 200-300 mJ, i una freqüència màxima de 30 Hz.
  • Finalment, es decidí fer una neteja amb projecció, amb un àrid prou dur per a eliminar aquelles restes de brutícia impossibles d’extreure amb les solucions tamponades o el làser. Després de proves diverses l’àrid escollit va ser l’òxid d’alumini, que permet l’eliminació de taques i brutícia sense malmetre el suport.
  • La darrera intervenció, en aquest cas de preservació, va ser la realització de l’embalatge i mode de presentació de la peça, un cop a la sala del museu.  
  • La fornícula es troba actualment a la planta 2 de l’exposició permanent, presentada de forma vertical sobre una tarima d’un metre d’alçada, aproximadament. Amb l’objectiu d’evitar moviments o bolcades, es va instal·lar a sota una làmina de silicona tova que li confereix certa adherència sobre la peanya. Un suport d’acer inoxidable la colla pel darrera per a més seguretat. 

Carol Ribera Esplugas. Conservadora del Museu d'Història de Catalunya

L'abans i el després de la restauració 

La fornícula per restaurar

© CRBMC Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (Ramon Maroto, Víctor Illera)

La fornícula restaurada. Destaca el mosaic fet amb trencadís a la part inferior, on llegim: Sit nobis salus et vita

© CRBMC Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (Ramon Maroto, Víctor Illera)

Per saber-ne més

Veure el llibre El Palau de la Generalitat de Catalunya Resum de 600 anys d’art

Algunes imatges de l'estat original de la peça i del procés de restauració
Explora la història Explora la història Organitza't la visita Organitza't la visita Agenda Agenda
© Museu d'Història de Catalunya | Política de privacitat | Declaració d’Accessibilitat