Al canviar d'idioma no tots els continguts estan traduïts
The website is not fully translated
Al cambiar de idioma no todos los contenidos están traducidos
Al canviar d'idioma no tots els continguts estan traduïts
De dimarts a dissabte, de 10 a 19h
Dimecres, de 10 a 20h
Diumenges i festius, de 10 a 14.30h
La taquilla i l'entrada es tanquen 30 minuts abans del límit horari
TANCAT: Dilluns no festius, 1 i 6 de gener, 1 de maig, 6 de juny, 25 i 26 de desembre
Plaça de Pau Vila, 3, Barcelona
93 225 47 00
mhc.cultura@gencat.cat
93 225 42 44 (dilluns a dijous, 10 a 14h i 15.30-17.30h)
Divendres, de 9.30h. a 14.00h
mhcvisites.cultura@gencat.cat
Autobusos V17, H14, D20, V15, V13, 39, 45, 51, 59 i 120
Metro L4 (groga) Barceloneta.
Barcelona Bus Turístic. Línia vermella i Barcelona City Tour. Ruta est. Parada "Museu d’Història de Catalunya"
Hi ha tres pàrquings de pagament a prop: al passeig Joan de Borbó, al Moll d'Espanya i al Moll de la Fusta.
Els autocars dels grups visitants tenen espais d'aparcament prop de l'edifici del museu.
General 4 euros
Reduïda 3 euros
General 8 euros
Reduïda 6 euros
De dimarts a dissabte, de 10 a 19h
Dimecres, de 10 a 20h
Diumenges i festius, de 10 a 14.30h
La taquilla i l'entrada es tanquen 30 minuts abans del límit horari
TANCAT: Dilluns no festius, 1 i 6 de gener, 1 de maig, 6 de juny, 25 i 26 de desembre
Plaça de Pau Vila, 3, Barcelona
93 225 47 00
mhc.cultura@gencat.cat
93 225 42 44 (dilluns a dijous, 10 a 14h i 15.30-17.30h)
Divendres, de 9.30h. a 14.00h
mhcvisites.cultura@gencat.cat
Autobusos V17, H14, D20, V15, V13, 39, 45, 51, 59 i 120
Metro L4 (groga) Barceloneta.
Barcelona Bus Turístic. Línia vermella i Barcelona City Tour. Ruta est. Parada "Museu d’Història de Catalunya"
Hi ha tres pàrquings de pagament a prop: al passeig Joan de Borbó, al Moll d'Espanya i al Moll de la Fusta.
Els autocars dels grups visitants tenen espais d'aparcament prop de l'edifici del museu.
General 4 euros
Reduïda 3 euros
General 8 euros
Reduïda 6 euros
La Casa-escuela Pueblo de Cuba va formar part d’un projecte més ampli anomenat La Ciutat Infantil, localitzat a la vila de Sitges i que tenia com a missió ajudar a les famílies que fugien de les zones castigades per el conflicte de la Guerra Civil espanyola. Concretament va promoure l’acolliment d’uns 1.350 nens refugiats procedents del front i de les zones més afectades pels bombardejos i el seu acolliment en diferents xalets o cases. Entre elles, Can Vilella, que va ser cedida a l’Asociación de Auxilio al Niño del Pueblo Espanyol. Aquesta associació cívica, fundada a l’Havana el febrer de 1937, ja havia dut a terme accions per recaptar diners i béns d’us quotidià: roba, sabates, llet en pols, material escolar, per enviar-los a l’Espanya republicana i ajudar a la infància; però la decisió mes important fou ocupar-se de la casa Vilella a Sitges, en la qual els infants refugiats poguessin ser educats i créixer amb la màxima normalitat dins un context bèl·lic.
Sota l’empara i la direcció de la pedagoga i mestra, Rosa Pastora Leclerc, can Vilella acollí, a partir de maig de 1938, entre 50 i 75 nens de 4 a 16 anys vinguts tant del front de la guerra com de ciutats assolades pels bombardeigs. Molts d’ells tenien els seus pares lluitant al front o la família en perill per la imminència de l’avanç franquista. A Can Vilella els nens refugiats van rebre una educació adequada i també roba i alimentació saludable.
Es un edifici emblemàtic noucentista situat a primera línia de mar, al passeig marítim de Sitges. L’any 1919 es va encarregar la construcció a l’arquitecte reusenc Joan Rubió com a residència d’estiueig de la família fins la dècada dels anys 30 i posteriorment, entre el 1938 i 1939, es va cedir a la Asociación de Auxilio al Niño del Pueblo Español com a espai d’acollida per a infants refugiats de la Guerra civil.
La Asociación de Auxilio al Niño del Pueblo Español va ser una associació cívica fundada a l’Havana el febrer de 1937 i que havia dut a terme accions per recaptar diners i béns d’us quotidià: roba, sabates, llet en pols, material escolar, per enviar-los a l’Espanya republicana i ajudar a la infància; però la decisió mes important fou ocupar-se d’una casa a Sitges en la qual els infants refugiats poguessin ser educats i créixer amb normalitat dins un context bèl·lic.
S’encarregà la feina sobre el terreny a la mestra i pedagoga Rosa Pastora Leclerc, que va considerar-ho com un repte personal. Rosa Pastora, que tenia ja 50 anys i una llarga trajectòria en l’àmbit educacional, s’involucrà de tal manera en aquell projecte que n’esdevingué l’ànima.
Malgrat tot, la vida a la colònia era plàcida i s’hi gaudia d’una tranquil·litat poc comuna en aquells dies. Les activitats que s’hi feien mantenien els nens ocupats i aprenent. Descobrien un entorn nou, la platja, que molts d’ells no havien conegut mai. Amb l’ajuda econòmica que proporcionava el poble cubà arribaren a gaudir d’un òmnibus que van compartir amb les altres colònies i afavoria la relació entre les diferents cases d’acollida.
Aquesta imatge apareix en una targeta postal editada per la Associación de Auxilio al Niño del Pueblo Español, de Cuba. El museu en disposa d’un exemplar
Malgrat tot, la vida a la colònia era plàcida i s’hi gaudia d’una tranquil·litat poc comuna en aquells dies. Les activitats que s’hi feien mantenien els nens ocupats i aprenent. Descobrien un entorn nou, la platja, que molts d’ells no havien conegut mai. Amb l’ajuda econòmica que proporcionava el poble cubà arribaren a gaudir d’un òmnibus que van compartir amb les altres colònies i afavoria la relació entre les diferents cases d’acollida.
Aquesta imatge apareix en una targeta postal editada per la Associación de Auxilio al Niño del Pueblo Español, de Cuba. El museu en disposa d’un exemplar
Els mestres encoratjaven als nens a fer redaccions sobre el que havien viscut i sobre com els agradaria que fos el futur un cop acabada la guerra esperant que tot tornés amb una idíl·lica normalitat amb les seves famílies. Les cartes que enviava la mestra a Cuba eren difoses per la premsa i la ràdio i explicaven les dificultats del dia a dia, les dramàtiques situacions que van viure aquells nens , però també la il·lusió i empenta que tenien per realitzar la seva tasca.
Redacció amb dibuix d'un nen acollit a la Casa del Pueblo de Cubam, on llegim:
"Cuando estalló la guerra ya no sentía tanto bienestar como antes. Estaba yo en Madrid y no hay para que decir la revolución que había; se sentían cañonazos, bombas, tiros de toda clase. Bueno, poco tiempo más tarde empezaron los fascistas a bombardear la capital y yo, que estaba en aquel Colegio que ya le cité, salí con todos los niños para Barcelona de dónde a los 15 días me vine a parar a Sitges. Ya estaba fuera de peligro, pero ¡y la comida” más tarde apenas había qué comer; pasaba hambre; estaba yo en una casa particular y como aquí no había comida me enviaron a una Colonia del pueblo y aquí pasaba las de Caín; hambre y miseria. Después de estar Por Barcelona y Valencia con mi familia, vine a parar otra vez a Sitges a una Colonia del Ministerio de Instrucción Pública y Sanidad llamada Rusiñol y de allí a esta “Pueblo de Cuba” que aunque estoy bien de vez en cuando vienen los “pájaros negros” y descargan por el pueblo."
Aquest document pertany a un àlbum de la col·lecció del museu, de 106 pàgines en paper titulat "A nuestra buena Madrina”, on a cada una de les planes s'inclou una d'aquestes fitxes il·lustrades infantils.
Redacció amb dibuix d'un nen acollit a la Casa del Pueblo de Cubam, on llegim:
"Cuando estalló la guerra ya no sentía tanto bienestar como antes. Estaba yo en Madrid y no hay para que decir la revolución que había; se sentían cañonazos, bombas, tiros de toda clase. Bueno, poco tiempo más tarde empezaron los fascistas a bombardear la capital y yo, que estaba en aquel Colegio que ya le cité, salí con todos los niños para Barcelona de dónde a los 15 días me vine a parar a Sitges. Ya estaba fuera de peligro, pero ¡y la comida” más tarde apenas había qué comer; pasaba hambre; estaba yo en una casa particular y como aquí no había comida me enviaron a una Colonia del pueblo y aquí pasaba las de Caín; hambre y miseria. Después de estar Por Barcelona y Valencia con mi familia, vine a parar otra vez a Sitges a una Colonia del Ministerio de Instrucción Pública y Sanidad llamada Rusiñol y de allí a esta “Pueblo de Cuba” que aunque estoy bien de vez en cuando vienen los “pájaros negros” y descargan por el pueblo."
Aquest document pertany a un àlbum de la col·lecció del museu, de 106 pàgines en paper titulat "A nuestra buena Madrina”, on a cada una de les planes s'inclou una d'aquestes fitxes il·lustrades infantils.
Redacció de Jesús Mesa, de 12 anys, titulada "Antes de la Guerra". Llegim:
“Todas las mañanas cuando iba a por el pan veía siempre pasar muchos obreros que iban al trabajo con su desayuno en las manos. Sonaba una sirena de las fábricas para que los obreros entraran al trabajo. Los albañiles subían a los andamios. A las doce sonaba otra para comer los obreros, sonaba otra vez para entrar otra vez. Yo llevaba el desayuno a mi padre porque no podía ir a su casa. Jesús Mesa, 12 años”
Museu d'Història de Catalunya © de la fotografia: MHC
Redacció d'Eduardo Uria, de 12 anys, titulada "Cuando no había guerra". Llegim:
"Cuando no había guerra mis padres y mis hermanos y yo éramos felices. No careciamos de nada, comiamos lo que queríamos. Mi padre trabajava, mi hermano y yo íbamos a la escuela y mi mamá y mis hermanas ayudaban. Yo era el más malo de todos pues hacia mucha travesuras y mi mamá me decía que fuera bueno. Cuando era un poco más pequeño, tendría 8 años, y cuando iba a la escuela tiraba los tinteros por el suelo. Sitges, 10 de Noviembre de 1938."
Museu d'Història de Catalunya © de la fotografia: MHC
Redacció de Sonia Izquierdo, de 9 anys, titulada "Cómo yo vivo en la guerra". Llegim:
“Cuando empezó la revolución empezábamos estar muy mal porqué ya no podía ir a la escuela porqué había muchos bombardeos y yo tenía mucho miedo y ya no podía ir más al cine con mis hermanas. Sonia Izquierdo, 9 años”
Museu d'Història de Catalunya © de la fotografia: MHC
Redacció de Julia Aguilar, de 9 anys, titulada "Cómo yo vivo la guerra". Llegim:
“Yo en Madrid estaba muy bien con mi mamá y tuvimos que salir a los pueblos porqué bombardeaban mucho. Mi papá tubvo que ir al frente y mis hermanos y yo fuimos a Barcelona, ahora estamos separados todos por causa de los bombardeos y yo estoy deseando que se acaba pronto la guerra para irme con mis padres. Yo ahora estoy en una colonia que es muy bonita y que tenemos mucha comida y enseñan y que no falta nada y no vienen a bombardear. Julia Aguilar, 9 años.”
Museu d'Història de Catalunya © de la fotografia: MHC
Redacció de Joaquín Lario, de 19 anys, titulada "Victoria". Llegim:
"Cuando se termine la guerra me marcharé con mis padres a vivir con ellos y escogeré un oficio y trabajaré para ganar dinero para mis padres y yo seré mecánico y viviré en una capital porqué me gusta más y aprenderé mucho para poder saber un oficio. Sitges, 11 de noviembre de 1938. Joaquín Lario"
Museu d'Història de Catalunya © de la fotografia: MHC
Redacció de José Calvo Zamorano, de 9 anys, titulada "Victoria". Llegim:
"Yo pienso hacer cuando se acabe la guerra cuando tenga 15 años ayudaré a mis padres que dedicaré un oficio de profesión que será médico, y a mis padres les daré el dinero que gane y me pienso casar con una mujer que sea buena. La guerra se acabará con el triunfo de la República. Sitges, 11 de noviembre de 1938. José Calvo Zamorano, 9 años."
Museu d'Història de Catalunya © de la fotografia: MHC
Redacció de Carmen Moliner, de 13 anys,titulada "Terminada la guerra". Llegim:
“Cuando se acabe la guerra que pronto se termina, que hoy están luchando nuestros hermanos para defender la paz. Cada uno se irá a su casa y allí estarán con sus padres y hgermanos y muchos los pobres se quedaran huérfanos, pero alguien los recogerá. Yo seguiré estudiando, pero ya no querré separarme de mi madre y hermanas. Iré a la escuela como antes a aprender más pero ahora se más que antes. Yo quiero ser modista o enfermera porqué tengo una tia que es enfermera y mi madre modista. Sitges, 11 de noviembre 1939. Carmen Moliner. 13 años”
Museu d'Història de Catalunya © de la fotografia: MHC
Redacció de Luís Mosera, de 13 anys, titulada "Lo que pienso acabada la guerra". Llegim:
“Después de la guerra cuando obtengamos el triunfo de la República seremos felices pues no habrá esclavos y no habrá nadie que se muera de hambre pues todos tendrán trabajo.
También, si viven mis padres y mis hermanos, volveremos a juntarnos, perno eso es más difícil, pues los fascistas ya me han matado a un tio hermano de mi madre y a su mujer también pues se encontraban en Palencia.
Yo cuando sea mayor pienso estar colocado en algún sitio donde gane dinero para mantener a mis padres pues ellos serán viejos y no podrán trabajar.
Cuando se acabe la guerra entonces tendremos que trabajar todos para construir España de nuevo, pues la aviación ha destruido la mayoría de España. Dicen que la guerra se acabará pronto.
Sitges, 11 de noviembre de 1938. Luís Mosera, 13 años”.
Museu d'Història de Catalunya © de la fotografia: MHC
Redacció de Jesús Mesa, de 12 anys, titulada "Antes de la Guerra". Llegim:
“Todas las mañanas cuando iba a por el pan veía siempre pasar muchos obreros que iban al trabajo con su desayuno en las manos. Sonaba una sirena de las fábricas para que los obreros entraran al trabajo. Los albañiles subían a los andamios. A las doce sonaba otra para comer los obreros, sonaba otra vez para entrar otra vez. Yo llevaba el desayuno a mi padre porque no podía ir a su casa. Jesús Mesa, 12 años”
Museu d'Història de Catalunya © de la fotografia: MHC
Redacció d'Eduardo Uria, de 12 anys, titulada "Cuando no había guerra". Llegim:
"Cuando no había guerra mis padres y mis hermanos y yo éramos felices. No careciamos de nada, comiamos lo que queríamos. Mi padre trabajava, mi hermano y yo íbamos a la escuela y mi mamá y mis hermanas ayudaban. Yo era el más malo de todos pues hacia mucha travesuras y mi mamá me decía que fuera bueno. Cuando era un poco más pequeño, tendría 8 años, y cuando iba a la escuela tiraba los tinteros por el suelo. Sitges, 10 de Noviembre de 1938."
Museu d'Història de Catalunya © de la fotografia: MHC
Redacció de Sonia Izquierdo, de 9 anys, titulada "Cómo yo vivo en la guerra". Llegim:
“Cuando empezó la revolución empezábamos estar muy mal porqué ya no podía ir a la escuela porqué había muchos bombardeos y yo tenía mucho miedo y ya no podía ir más al cine con mis hermanas. Sonia Izquierdo, 9 años”
Museu d'Història de Catalunya © de la fotografia: MHC
Redacció de Julia Aguilar, de 9 anys, titulada "Cómo yo vivo la guerra". Llegim:
“Yo en Madrid estaba muy bien con mi mamá y tuvimos que salir a los pueblos porqué bombardeaban mucho. Mi papá tubvo que ir al frente y mis hermanos y yo fuimos a Barcelona, ahora estamos separados todos por causa de los bombardeos y yo estoy deseando que se acaba pronto la guerra para irme con mis padres. Yo ahora estoy en una colonia que es muy bonita y que tenemos mucha comida y enseñan y que no falta nada y no vienen a bombardear. Julia Aguilar, 9 años.”
Museu d'Història de Catalunya © de la fotografia: MHC
Redacció de Joaquín Lario, de 19 anys, titulada "Victoria". Llegim:
"Cuando se termine la guerra me marcharé con mis padres a vivir con ellos y escogeré un oficio y trabajaré para ganar dinero para mis padres y yo seré mecánico y viviré en una capital porqué me gusta más y aprenderé mucho para poder saber un oficio. Sitges, 11 de noviembre de 1938. Joaquín Lario"
Museu d'Història de Catalunya © de la fotografia: MHC
Redacció de José Calvo Zamorano, de 9 anys, titulada "Victoria". Llegim:
"Yo pienso hacer cuando se acabe la guerra cuando tenga 15 años ayudaré a mis padres que dedicaré un oficio de profesión que será médico, y a mis padres les daré el dinero que gane y me pienso casar con una mujer que sea buena. La guerra se acabará con el triunfo de la República. Sitges, 11 de noviembre de 1938. José Calvo Zamorano, 9 años."
Museu d'Història de Catalunya © de la fotografia: MHC
Redacció de Carmen Moliner, de 13 anys,titulada "Terminada la guerra". Llegim:
“Cuando se acabe la guerra que pronto se termina, que hoy están luchando nuestros hermanos para defender la paz. Cada uno se irá a su casa y allí estarán con sus padres y hgermanos y muchos los pobres se quedaran huérfanos, pero alguien los recogerá. Yo seguiré estudiando, pero ya no querré separarme de mi madre y hermanas. Iré a la escuela como antes a aprender más pero ahora se más que antes. Yo quiero ser modista o enfermera porqué tengo una tia que es enfermera y mi madre modista. Sitges, 11 de noviembre 1939. Carmen Moliner. 13 años”
Museu d'Història de Catalunya © de la fotografia: MHC
Redacció de Luís Mosera, de 13 anys, titulada "Lo que pienso acabada la guerra". Llegim:
“Después de la guerra cuando obtengamos el triunfo de la República seremos felices pues no habrá esclavos y no habrá nadie que se muera de hambre pues todos tendrán trabajo.
También, si viven mis padres y mis hermanos, volveremos a juntarnos, perno eso es más difícil, pues los fascistas ya me han matado a un tio hermano de mi madre y a su mujer también pues se encontraban en Palencia.
Yo cuando sea mayor pienso estar colocado en algún sitio donde gane dinero para mantener a mis padres pues ellos serán viejos y no podrán trabajar.
Cuando se acabe la guerra entonces tendremos que trabajar todos para construir España de nuevo, pues la aviación ha destruido la mayoría de España. Dicen que la guerra se acabará pronto.
Sitges, 11 de noviembre de 1938. Luís Mosera, 13 años”.
Museu d'Història de Catalunya © de la fotografia: MHC
El projecte s’acabà de manera sobtada el 16 de gener de 1939 quan l’exèrcit franquista avançava i un camió de la Generalitat de Catalunya va arribar a Sitges a la nit i es va emportar els nens refugiats, fos quina fos la institució que els acollia i dividits en diferents grups van passar la frontera amb França el 29 de gener. Molts d’ells van fer el pas a peu, portant a sobre les poques pertinences que tenien i sense els seus mestres i cuidadors. Inicialment foren acollits a França i després a Bèlgica per simpatitzants de les organitzacions que els cuidaven. En el moment de la sortida dels nens de Sitges, Rosa Pastora es trobava a Cuba recaptant fons per a l’organització i en saber de la fugida i del camí dels nens cap a l’exili va decidir viatjar a França i portar-los a Cuba, la qual cosa va ser negada pel govern Cubà.
Sembla ser que des de Bèlgica, alguns nens s’escrivien amb la seva mestra a la qual li deien “Nuestra querida Madrina” per explicar com havien viscut les tristes jornades de camí cap a l’exili i la voluntat d’anar a Cuba tal com escriu Berta Arocena en un article publicat a la revista Bohemia, titulat “Por el cielo de Sitges ha pasado un avión”.
“Madrinita, si por casualidad fueramos a Cuba, podria harme este favor tan amorosos de traerme a mis Hermanas, las pequeñas, porque mi madre antes de evacuar me dijo que no las dejara de mi mano y ahora no sé donde paran y yo estoy muy triste por no tenerlas a mi lado”
Una colla de nens, alguns d'ells fent la salutació republicana, a punt de ser evacuats en direcció a l'estranger.
Imatge lliure de drets, provinent d'una donació a Wikimedia Commons d'Olga Teresa Brocca Smith, filla de José Brocca, pacifista espanyol d'origen italià que va dirigir un centre-refugi per a nens, orfes i vídues del conflicte a Prats de Molló.
Una colla de nens, alguns d'ells fent la salutació republicana, a punt de ser evacuats en direcció a l'estranger.
Imatge lliure de drets, provinent d'una donació a Wikimedia Commons d'Olga Teresa Brocca Smith, filla de José Brocca, pacifista espanyol d'origen italià que va dirigir un centre-refugi per a nens, orfes i vídues del conflicte a Prats de Molló.
De dimarts a dissabte, de 10 a 19h
Dimecres, de 10 a 20h
Diumenges i festius, de 10 a 14.30h
La taquilla i l'entrada es tanquen 30 minuts abans del límit horari
TANCAT: Dilluns no festius, 1 i 6 de gener, 1 de maig, 6 de juny, 25 i 26 de desembre
Plaça de Pau Vila, 3, Barcelona
93 225 47 00
mhc.cultura@gencat.cat
93 225 42 44 (dilluns a dijous, 10 a 14h i 15.30-17.30h)
Divendres, de 9.30h. a 14.00h
mhcvisites.cultura@gencat.cat
Autobusos V17, H14, D20, V15, V13, 39, 45, 51, 59 i 120
Metro L4 (groga) Barceloneta.
Barcelona Bus Turístic. Línia vermella i Barcelona City Tour. Ruta est. Parada "Museu d’Història de Catalunya"
Hi ha tres pàrquings de pagament a prop: al passeig Joan de Borbó, al Moll d'Espanya i al Moll de la Fusta.
Els autocars dels grups visitants tenen espais d'aparcament prop de l'edifici del museu.
General 4 euros
Reduïda 3 euros
General 8 euros
Reduïda 6 euros