Bandera estelada

L’interès catalanista per l’estel

La colònia catalana que va sintonitzar amb la República de Cuba, emparada per la puixança nord-americana i enfront de l’ensulsiada espanyola, va voler copiar-ne la simbologia en el moment d’elaborar el seu discurs nacionalista, en un moment en què, precisament, l’enfonsament de l’imperi espanyol va influir poderosament en el canvi d’un catalanisme de caire culturalista a un catalanisme com a formulació política, un nacionalisme català. A l’illa, doncs, l’estel es va incloure en els emblemes quadribarrats del Centre Catalanista de Santiago de Cuba i del seu Catalunya Grop Nacionalista Radical i, en començar els anys deu, el Cathalonia Blok Nacionalista de Guantánamo i el Casal Nacionalista de Camagüey.

L’any 1903 o 1904 al balcó del Centre Catalanista de Santiago de Cuba onejava una bandera catalana amb un estel blanc de cinc puntes al centre. Dos anys després, un grup de socis del centre va crear el Catalunya Grup Nacionalista Radical, que publicava la revista Fora Grillons!. El 1907 a la insígnia del grup va aparèixer ja la bandera estelada com es coneix a l’actualitat, amb l’estel blanc inserit en un triangle blau situat al marge de la bandera quadribarrada, encara que, de moment, aquest disseny no es va popularitzar. En paral·lel, en els ambients protoseparatistes barcelonins i a partir del 1908 a la seu social parisenca de la Lliga Nacionalista Catalana, van aparèixer banderes quadribarrades amb un rombe al centre i dins d’aquest l’estel blanc de cinc puntes.