Fou, doncs, a través de la relació transatlàntica amb la colònia catalana de Cuba que l’emblema va arribar a Catalunya. Un dels personatges que estava amatent a l’evolució de la situació política de l’illa era Vicenç Albert Ballester (Barcelona, 1872 - el Masnou, 1938). Aquest, fill d’un capità català de la marina mercant xilena, va seguir els passos del pare i va estudiar la carrera de nàutica. L’any 1894 va obtenir el títol de pilot mercant i va fer durant un temps diversos viatges entre Catalunya i Cuba, fins que, a causa d’una malaltia al genoll, va optar per quedar-se a terra ferma i es va establir al Masnou, com a soci d’una empresa de gas acetilè. Ballester, a partir d’aquell moment, es va involucrar cada vegada més en el catalanisme, sobretot d’agitació política a través de la premsa. Ho va fer fundant o col·laborant en diversos periòdics catalans.

Ballester, ja des d’aquell inici de segle, va fer una forta amistat, que mantindria tota la vida, amb Joan Solé i Pla (Barcelona, 1874 - Barranquilla, Colòmbia, 1950). Aquest, llicenciat en Medicina a la Universitat de Barcelona, el 1899, en la seva etapa d’universitari va formar part del Centre Escolar Catalanista, adherit a la Unió Catalanista, i en va presidir la secció de Medicina. Era apassionat de la botànica i de l’homeopatia. Era molt amic, a pesar de la diferència d’edat, de Pere Aldavert (1850-1932) i Àngel Guimerà (1845-1924). Malgrat que, per edat, pertanyia a la generació dels catalanistes que entrarien en el joc electoral, va esdevenir una figura inclassificable i original en el món barceloní de principis de segle XX: un romàntic amb caires modernistes enmig de l’eclosió del noucentisme. Li interessava també el catarisme i la figura del metge medieval Arnau de Vilanova, que usà de pseudònim per signar alguns articles a la premsa catalanista de l’època.

A Catalunya, l’estel procedent de la maçoneria havia estat àmpliament usat sobretot pels sectors republicans en pamflets i publicacions, i també va estar vinculat al nacionalisme català, ja a partir del 1904, en segells commemoratius de la Unió Catalanista. Vers el 1908, arran d’un escorcoll a casa de Josep Soronellas, aleshores president de La Reixa, una societat constituïda set anys abans per ajudar els presoners catalanistes després d’una àmplia detenció en la commemoració de la Diada d’aquell any, la policia va requisar material entre el qual hi havia llacets quadribarrats per a les solapes amb estel inclòs. Entre els impulsors de La Reixa també es trobava Ballester.

A poc a poc, doncs, l’estel va passar de la maçoneria i el republicanisme al separatisme català i una de les primeres entitats que el van incloure a la seva bandera fou la Joventut Els Néts dels Almogàvers. Aquesta, la secció de propaganda del Casal Nacionalista Martinenc, apareguda al juny del 1913, va estrenar al setembre d’aquell any la seva bandera, el disseny de la qual consistia en la bandera catalana sorgida d’una banda blanca a l’esquerra on figurava el nom de la Joventut envoltant un estel blau amb les quatre barres en el seu interior. Aquell mes també l’entitat fou la iniciadora dels aplecs al Fossar de les Moreres, a tocar de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona, que, amb el temps, esdevindrien claus en la reivindicació del separatisme català i nítidament, ja a partir de finals dels anys setanta, de l’independentisme.