L’obra de Muntaner va ser llegida al llarg dels segles XIV i XV, com testimonien els manuscrits que l’han transmesa, però no va gaudir de gaire influència entre els historiadors de l’època. Més èxit va tenir, al contrari, entre el novel·listes, ja que va ser emprada, per exemple, al Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. Va ser editada al segle XVI, en un moment en què es volia reivindicar la importància de la Corona d’Aragó dins de l’imperi Hispànic, més centrat en Castella. De fet, l’època de més prestigi es va donar a partir del segle XIX, quan va despertar l’atenció dels literats i dels historiadors romàntics, especialment fascinats per l’exaltació de la gesta i les peripècies dels almogàvers tot al llarg de la Mediterrània, per les conquestes dels reis del Casal de Barcelona i pel seu sentiment patriòtic. Així, va contribuir de manera determinant a forjar la concepció, ara molt criticada, de l’existència d’un imperi medieval catalanoaragonès.
