El text de la Crònica comença amb el naixement miraculós de Jaume I (1208), que dóna un toc literari i cortès al relat, sempre ric en patetisme emotiu, i serveix per introduir el tema de la protecció divina de la qual han gaudit els reis d’Aragó. La breu narració del regnat dóna poc espai a les empreses del rei conqueridor, i se centra sobretot en el luxe i en la sociabilitat. El rei Jaume proporciona un començament gairebé mític i idealitzat a la història que ha de narrar, i que permet al cronista inventar una concòrdia familiar i situacions dramàtiques que mai no es van donar.
«E per ço començ al fet del dit senyor rei en Jacme, con jo el viu, e senyaladament lo viu que jo era fadrí. Dit senyor rei anà a la dita vila de Peralada, on jo nasquí, e posà en l’alberg de mon pare en Joan Muntaner, qui era dels majors albergs d’aquell lloc e era el cap de la plaça. E per ço reconte jo aquestes coses que cascun sàpia que jo viu lo dit senyor rei e que pusc dir ço que d’ell viu e aconseguí; que d’àls jo no em vull entremetre sinó d e ço que en mon temps s’és fet.» (Cap. 2)
