El retorn és un element que sempre és present en tot trànsit migratori. El vincle amb els fills (i els néts) reté molts pares a l’hora de tornar al seu lloc d’origen. Aquesta decisió, que es planteja després d’haver passat bona part de la vida lluny del país de naixement, és tan important o més que la que els va fer prendre el camí de l’emigració. I si el retorn no es fa en vida, s’acostuma a fer una vegada que arriba la mort: més del noranta per cent dels difunts marroquins a Catalunya continuen sent repatriats al seu país d’origen.