Les primeres passes dels emigrants fora de la seva terra es troben plenes d’anhels i incerteses. No hi ha lloc per a l’enyorament. La seva decisió d’emigrar els situa dins d’una geografia confusa, que no els permet afirmar que són d’un lloc o d’un altre. Encara sense haver-se deslligat del passat immediat, i sense dominar els codis quotidians de la societat d’arribada, han de desenvolupar totes les seves capacitats adaptatives per assolir un primer vehicle d’inserció –la feina–, sovint gràcies al suport d’altres compatriotes arribats prèviament.
