Les persones emigrades no sempre es queden en el primer lloc al qual arriben, sinó que es desplacen cap a altres localitats a la recerca d’un lloc de treball més estable. És el temps de viure amb altres companys, compartint-hi despeses i recursos, i mantenint un primer vincle amb la societat catalana a través de la feina i el suport de diferents entitats socials. Els enviaments periòdics dels estalvis acostumen a ser els únics contactes amb la família que s’ha quedat al país d’origen. A més de la feina, l’altra prioritat principal és disposar de la documentació que els acredita com a treballadors immigrants en situació regular. Però no tothom aconsegueix els «papers», per la qual cosa molts d’ells estan abocats a viure pràcticament en la clandestinitat.
