Categoria:

Art

Número de registre:

MHC7103

Nom de l'objecte:

dibuix (obra visual)

Títol:

Homes asseguts al camp de Mart.

Autoria:

Datació:

1939 - 1940

Dimensions:

Dimensions: 13,5 x 21 cm

Material:

Història de l’objecte:

Conjunt de 150 dibuixos realitzats entre els anys 1937 i 1941, per l'artista Josep Subirats i Samora. Aquestes obres esdevenen un testimoni del seu pas per l'exèrcit republicà durant la guerra civil, el seu internament als camps de refugiats del sud de França i els batallons disciplinaris d'Espanya.

Tema:

Descripció:

Conjunt de dibuixos en tinta blava sobre paper, obra de Josep Subirats i Samora durant el seu internament en el camp de refugiats de Mart de Perpinyà. 10 10A l'anvers, hi ha dibuixada una escena on apareixen un conjunt de persones. Es tracta d'una representació d'un estil centrat en traços ràpids, lleugerament arrodonits i estilitzats, així com poc precisos. Els personatges representats estan asseguts en bancs al voltant d'una taula rectangular. Estan a tocar els uns amb els altres, i semblen estar parlant entre ells, alguns amb una actitud més distesa que els altres. 10 10Al revers, hi ha traçat seguint un patró poc precís, la figura d'un home d'esquenes, sense cap detall aparent. 10 10Guardant les distàncies, Subirats observarà i dibuixarà la quotidianitat que oferia la situació de reclusió en els camps de refugiats. Al llarg del temps que Subirats passà reclòs, la seva obra dibuixarà clarament la situació precària que vivien els refugiats: la distribució del menjar, la redacció de cartes, la lluita contra les puces, el pas del temps, la realització d'actes tan simples com dutxar-se. Tot un conjunt de bocins de la vida i ocupacions que marcaven aquell internament, així com la confrontació permanent dels pensaments i l'estat d'ànim de l'autor al llarg del seu captiveri. 10 10Situat als afores de la ciutat de Perpinyà, el camp de Mart era una zona de maniobres de l'exèrcit francès que havia estat condicionada a principis de febrer de 1939 com una zona d'emmagatzematge de vehicles civils i militars que havien arribat a les terres rosselloneses amb la retirada fortuïta de l'exèrcit i civils republicans. L'acord de Bérard-Jordana, signat per França i l'Espanya franquista, convertiren aquest dipòsit en un taller de reparació de vehicles perquè aquests fossin restituïts a les autoritats espanyoles. Així, més de 600 refugiats s'encarregaren de reparar i condicionar els vehicles, estructurant un camp d'internament amb grans tendes i barraques de fusta destinades a ser oficines administratives i de logística. Tot vigilat per soldats senegalesos de l'exèrcit colonial. 10 10Subirats sol·licità entrar a servir en aquest camp per ajudar a l'esforç bèl·lic francès, que havia iniciat la guerra contra l'Alemanya nazi. Així, a mitjan novembre de 1939 es traslladà al camp, i amb poc temps esdevindrà un home de confiança del doctor destinat a la seva infermeria. Això li obriria les portes a poder participar en diversos encàrrecs artístics, permetent-lo fugir de la vida diària de refugiat. Fou l'última estada de Subirats pel seu periple en els camps francesos.