La guerra de combats omple un espai mínim de la vida quotidiana dels soldats. La major part del temps transcorre en els llargs períodes d’inactivitat, l’avorriment de l’espera, la vida dels camarades, els desplaçaments d’un lloc a un altre, l’exploració de ciutats i paisatges desconeguts. Les escenes quotidianes són retratades majoritàriament pels mateixos legionaris, que es fotografien els uns als altres, intercanviant-se contínuament les màquines fotogràfiques, multiplicant així els autors de les imatges que ens han arribat. Són imatges més o menys espontànies, retrats individuals o de grup, en poses humorístiques o militaritzades, que representen la rutina de la vida quotidiana a la rereguarda o esdeveniments del tot inusuals. Trobem també imatges «turístiques», que immortalitzen paisatges i monuments que inevitablement susciten la curiositat i l’interès d’homes que sovint surten del seu petit lloc d’origen per primera vegada.
La propaganda no té cap interès per aquest tipus d’imatges, i prefereix òbviament la representació del soldat en acció o ja victoriós. El mateix val per a les institucions militars i polítiques, que per norma documenten els aspectes més militaritzats de la vida dels soldats. No hi falten, però, imatges «oficials», que mostren l’eficàcia de les institucions militars a l’hora d’organitzar el temps lliure dels combatents.
|
