L’ajuda militar italiana té un paper essencial en la consecució de la victòria franquista. A partir del juliol del 1936, Mussolini envia una dotzena de bombarders Savoia-Marchetti, que esdevenen fonamentals a l’hora de permetre que les tropes colonials insurrectes arribin a l’Espanya continental. En els mesos i anys següents, Roma envia a combatre a Espanya més de 80.000 homes, acompanyats per una notable dotació bèl·lica, que en part se cedeix als espanyols. Avions, vaixells, carros de combat, peces d’artilleria, bombes, submarins i tot el material necessari per a una guerra moderna. Per a Itàlia i Alemanya, Espanya és també un laboratori en què s’experimenta l’eficàcia de les noves armes i tecnologies. En aquest sentit, l’aviació és el cos dominant, que té l’oportunitat d’experimentar els efectes devastadors dels bombardeigs indiscriminats davant d’objectius civils; per primera vegada, s’entreveu el paper estratègic que se li atorgarà definitivament durant la Segona Guerra Mundial.
Els càrrecs militars són els primers que fotografien l’armament. Es tracta d’imatges que documenten la quantitat, la ubicació, els usos i la presència d’armes en diverses situacions. A més, els legionaris, tant soldats com oficials, es retraten exhibint les pròpies armes. Els que ho fan més sovint, i amb un esperit més peculiar de pertinença al cos, són els aviadors, una autèntica aristocràcia militar, que com a tal és mostrada i representada pels mitjans de comunicació.
