Canvis en el nomenclàtor i l’espai públic vinculats a la fi de la guerra

L’11 de novembre de 1918, en un vagó situat en un bosc de Compiègne, se signava l’armistici entre els aliats i l’Imperi alemany. Fruit de l’eufòria que va desencadenar la signatura de l’armistici, arreu es van produir nombroses mocions i propostes ciutadanes perquè es dediqués el nom d’un carrer, plaça o espai públic a la memòria d’aquell dia històric o als seus protagonistes.

A continuació us presentem els resultats de la recerca realitzada pels estudiants de secundària i batxillerat de Catalunya en els seus respectius pobles i ciutats

Mapa de Catalunya (© del mapa: ICGC)

Mapa de Catalunya (© del mapa: ICGC)

Àrea de Barcelona

Barcelona
Es va donar el nom d’11 de noviembre de 1918 a l’actual plaça de Ramon Berenguer El Gran. El 1919 es va inaugurar el passeig de Verdun al barri que va prendre el mateix nom. Es va dedicar al mariscal Joffre l’actual plaça Vázquez de Mella i, el 1929, se li va dedicar l’actual avinguda de Borbó.

El Prat de Llobregat
Es va dedicar al mariscal Joffre el carrer paral·lel a l’actual avinguda del Canal, prop del parc del Fondo d’en Peixo. El nom continua vigent.

Granollers (a la imatge superior)
En la sessió del Ple del 21 de novembre de 1918 s’acorda dedicar a Wilson el carrer Alfons IV. Quan el 1925 es va restablir el nom del carrer Alfons IV, es va dedicar a Wilson l’actual carrer Guayaquil. EL canvi es va mantenir fins el 1939.

Sabadell
Es va aprovar el canvi de nom del llavors (i actual) carrer Jardí, que va passar a anomenar-se carrer Bèlgica. El carrer Nou de Jonqueres va canviar el nom pel d’avinguda de l'11 de Novembre, i actualment és l’avinguda de l'11 de setembre.

Sant Pere Molanta
Es va dedicar al president Wilson un dels carrers de la població. El nom continua vigent.

Santa Coloma de Gramenet
Es va dedicar al president Wilson un dels carrers de la població, prop de l’Església Major, i a tocar del carrer Washington. El nom continua vigent.

Terrassa
Es va dedicar al president Wilson un dels carrers de la població, prop de la carretera de Montcada. El nom continua vigent.

Catalunya Central

Barberà de la Conca
El 17 de juliol de 1919 s’aprova la dedicatòria de carrers del municipi als mariscals Joffre i Foch.

Berga
El Ple de l’ajuntament registra la petició de dedicatòria al president Wilson del carrer que anava del quarter Sant Francesc al carrer de la Ciutat, llavors sense nom.

Igualada
Es va dedicar al president Wilson l’actual avinguda Balmes, que fins llavors havia estat l’antiga carretera de Manresa. El nom es va mantenir fins el 1940.

Pira (Conca de Barberà)
En la sessió del Ple del 9 d’octubre de 1919 s’acorda dedicar una plaça al president dels Estats Units Woodrow Wilson.

Sarral (Conca de Barberà)
Al poble natal de Claudi Ametlla, ànima de la revista Iberia, a petició d’una comissió de veïns, el 24 de novembre de 1918 s’aprova per unanimitat del Ple el canvi de nom de tres places de la població dedicant-les a Wilson, Joffre i Foch.

Sallent (a la imatge)
En la sessió del Ple de 15 de novembre de 1918, s’aprova el canvi de nom de la plaça Major per la plaça de la Pau, i la plantada d’un arbre commemoratiu. S’aprova també una aportació econòmica de 100 pessetes per a la festa de la Pau, i el nomenament del president Wilson ciutadà honorari del municipi.

Vic
En la sessió del Ple de 20 de novembre de 1918, es registra una instància signada per 77 veïns sol·licitant que es dediqui al president Wilson un carrer de la ciutat. No s’ha localitzat cap dictamen de la Comissió de Foment ni acord al respecte.

Girona

Banyoles
Després de la festa de celebració, el 21 de novembre una assemblea popular sol·licita el canvi de nom dels cèntrics carrers Turers o Porta de Turers, o de la plaça de Turers, per carrer dels Aliats o plaça dels Aliats, col·locant-hi una placa commemorativa amb la doble inscripció catalana i castellana.

Figueres
Es va dedicar al president Wilson l’actual avinguda Pujada del Castell, i es va erigir en el seu honor el monument als Drets dels pobles, ubicat actualment a l’avinguda Salvador Dalí, amb la inscripció “Els pobles no deuen ésser dominats ni governats sinó per consentiment propi”.

Girona
En la sessió de 15 de novembre de 1918, es considera festiu el dia 18 de novembre i s’organitza un ball de celebració. S’encarrega la Comissió que decideixi com perpetuar la memòria de l’armistici, sense que se’n conegui el resultat.

Palafrugell
Al novembre de 1918, el regidor José Brunet Mach va sol·licitar al Ple la dedicatòria d’un carrer al president dels Estats Units “en atención a la labor de Justicia realizada”. Així mateix, el Ple va expressar el condol per la mort d’Isaac Codina, voluntari originari de la població.

Sant Feliu de Guíxols
A banda de realitzar una manifestació i una cercavila de celebració, es va col·locar una placa commemorativa a l’antic edifici de l’Escorxador en homenatge als heroics defensors del dret.

Tossa de Mar
El desembre de 1918 s’envien felicitacions i agraïments al mariscal Foch, i es contribueix amb 10 pessetes a la subscripció per fer un regal als voluntaris catalans. Durant el 1919 l’Ajuntament acorda contribuir amb 5 pessetes al monument als mariners espanyols morts per naufragi de vaixells torpedinats per submarins ales illes Cies (Pontevedra), i una contribució de 25 pessetes a la tómbola de Portbou a benefici de mares, vídues i orfes dels voluntaris catalans.

Terres de Lleida

Mollerussa
En resposta a una petició del Centre Republicà, en la sessió del Ple de 30 de desembre de 1918 es dedica a Wilson un dels carrers que porta a la llavors rebatejada Plaça de la Mancomunitat de Catalunya.

Tremp
En la sessió de 14 de novembre de 1918 es pren l’acord de declarar data solemne el dia de l’armistici i donar el nom Onze de Novembre a la placeta que antigament ocupava el recinte del cementiri, entre el campanar i l’edifici de l’ajuntament, actualment inclosa dins la plaça de la Creu.

Tarragona

El Vendrell
El Ple de la població insta totes les poblacions de la comarca a demanar a la Mancomunitat que es nomeni ciutadà d’honor de Catalunya a Woodrow Wilson.

Montblanc
Entre 1918 i 1923 es van registrar nombroses peticions de dedicatòria d’un carrer al president Wilson, arribant fins i tot a realitzar una subscripció popular. Finalment, el 10 de gener de 1924 es va acordar per unanimitat del Ple de l’Ajuntament el canvi de nom del carrer Fusteria pel carrer Wilson.

Reus
Es proposen els presidents Wilson, Clemenceau i Lloyd George i el mariscal Foch com a ciutadans honoraris del municipi. Una comissió de la Joventut Nacionalista Republicana demana que es dediquin carrers de la ciutat als personatges aliats. El Sr. Barbé sol·licita que es donin els noms de Foch i Wilson a les places de la Sang i del Castell. L’Ajuntament contribueix a nombroses iniciatives benèfiques a favor dels orfes de la guerra francesos i belgues.

Tarragona:
En sessió de 14 de novembre de 1918 s’aprova dedicar carrers i places de la ciutat a França, Anglaterra, Estats Units, Bèlgica, Itàlia, Clemenceau, Lloyd George i Wilson i “col·locar en un lloc visible de la Sala consistorial una placa de marbre blanc amb una dedicatòria escrita en llengua catalana al·lusiva a la gloriosa data que proposem celebrar i als fets que l’il·lustren”. També s’encarrega a la Comissió de Foment la valoració de la petició de J. Lloret, de la Societat d’Amics de França perquè l’Ajuntament construeixi una font en un jardí públic de la ciutat dedicada al voluntari català de Tarragona Guido Héctor Agostini, i col·loqui un medalló amb la seva figura “perquè els nostres infants recordessin sempre el seu gran amic qui tant els estimà en vida”. En la sessió de 26 de novembre, es valora ubicar-la a l’extrem oest de la Rambla de sant Joan.

Terres de l'Ebre

Tortosa
El Ple de l’Ajuntament va felicitar les nacions aliades i va participar en la manifestació de celebració, i va acordar la substitució del nom de la plaça d’Armes per plaça de la Pau encara avui vigent.

Àrea de Barcelona (© del mapa: ICGC)

Àrea de Barcelona (© del mapa: ICGC)

Àrea de Barcelona

Barcelona
Es va donar el nom d’11 de noviembre de 1918 a l’actual plaça de Ramon Berenguer El Gran. El 1919 es va inaugurar el passeig de Verdun al barri que va prendre el mateix nom. Es va dedicar al mariscal Joffre l’actual plaça Vázquez de Mella i, el 1929, se li va dedicar l’actual avinguda de Borbó.

El Prat de Llobregat
Es va dedicar al mariscal Joffre el carrer paral·lel a l’actual avinguda del Canal, prop del parc del Fondo d’en Peixo. El nom continua vigent.

Granollers (a la imatge superior)
En la sessió del Ple del 21 de novembre de 1918 s’acorda dedicar a Wilson el carrer Alfons IV. Quan el 1925 es va restablir el nom del carrer Alfons IV, es va dedicar a Wilson l’actual carrer Guayaquil. EL canvi es va mantenir fins el 1939.

Sabadell
Es va aprovar el canvi de nom del llavors (i actual) carrer Jardí, que va passar a anomenar-se carrer Bèlgica. El carrer Nou de Jonqueres va canviar el nom pel d’avinguda de l'11 de Novembre, i actualment és l’avinguda de l'11 de setembre.

Sant Pere Molanta
Es va dedicar al president Wilson un dels carrers de la població. El nom continua vigent.

Santa Coloma de Gramenet
Es va dedicar al president Wilson un dels carrers de la població, prop de l’Església Major, i a tocar del carrer Washington. El nom continua vigent.

Terrassa
Es va dedicar al president Wilson un dels carrers de la població, prop de la carretera de Montcada. El nom continua vigent.

Catalunya Central

Barberà de la Conca
El 17 de juliol de 1919 s’aprova la dedicatòria de carrers del municipi als mariscals Joffre i Foch.

Berga
El Ple de l’ajuntament registra la petició de dedicatòria al president Wilson del carrer que anava del quarter Sant Francesc al carrer de la Ciutat, llavors sense nom.

Igualada
Es va dedicar al president Wilson l’actual avinguda Balmes, que fins llavors havia estat l’antiga carretera de Manresa. El nom es va mantenir fins el 1940.

Pira (Conca de Barberà)
En la sessió del Ple del 9 d’octubre de 1919 s’acorda dedicar una plaça al president dels Estats Units Woodrow Wilson.

Sarral (Conca de Barberà)
Al poble natal de Claudi Ametlla, ànima de la revista Iberia, a petició d’una comissió de veïns, el 24 de novembre de 1918 s’aprova per unanimitat del Ple el canvi de nom de tres places de la població dedicant-les a Wilson, Joffre i Foch.

Sallent (a la imatge)
En la sessió del Ple de 15 de novembre de 1918, s’aprova el canvi de nom de la plaça Major per la plaça de la Pau, i la plantada d’un arbre commemoratiu. S’aprova també una aportació econòmica de 100 pessetes per a la festa de la Pau, i el nomenament del president Wilson ciutadà honorari del municipi.

Vic
En la sessió del Ple de 20 de novembre de 1918, es registra una instància signada per 77 veïns sol·licitant que es dediqui al president Wilson un carrer de la ciutat. No s’ha localitzat cap dictamen de la Comissió de Foment ni acord al respecte.

Girona

Banyoles
Després de la festa de celebració, el 21 de novembre una assemblea popular sol·licita el canvi de nom dels cèntrics carrers Turers o Porta de Turers, o de la plaça de Turers, per carrer dels Aliats o plaça dels Aliats, col·locant-hi una placa commemorativa amb la doble inscripció catalana i castellana.

Figueres
Es va dedicar al president Wilson l’actual avinguda Pujada del Castell, i es va erigir en el seu honor el monument als Drets dels pobles, ubicat actualment a l’avinguda Salvador Dalí, amb la inscripció “Els pobles no deuen ésser dominats ni governats sinó per consentiment propi”.

Girona
En la sessió de 15 de novembre de 1918, es considera festiu el dia 18 de novembre i s’organitza un ball de celebració. S’encarrega la Comissió que decideixi com perpetuar la memòria de l’armistici, sense que se’n conegui el resultat.

Palafrugell
Al novembre de 1918, el regidor José Brunet Mach va sol·licitar al Ple la dedicatòria d’un carrer al president dels Estats Units “en atención a la labor de Justicia realizada”. Així mateix, el Ple va expressar el condol per la mort d’Isaac Codina, voluntari originari de la població.

Sant Feliu de Guíxols
A banda de realitzar una manifestació i una cercavila de celebració, es va col·locar una placa commemorativa a l’antic edifici de l’Escorxador en homenatge als heroics defensors del dret.

Tossa de Mar
El desembre de 1918 s’envien felicitacions i agraïments al mariscal Foch, i es contribueix amb 10 pessetes a la subscripció per fer un regal als voluntaris catalans. Durant el 1919 l’Ajuntament acorda contribuir amb 5 pessetes al monument als mariners espanyols morts per naufragi de vaixells torpedinats per submarins ales illes Cies (Pontevedra), i una contribució de 25 pessetes a la tómbola de Portbou a benefici de mares, vídues i orfes dels voluntaris catalans.

Terres de Lleida

Mollerussa
En resposta a una petició del Centre Republicà, en la sessió del Ple de 30 de desembre de 1918 es dedica a Wilson un dels carrers que porta a la llavors rebatejada Plaça de la Mancomunitat de Catalunya.

Tremp
En la sessió de 14 de novembre de 1918 es pren l’acord de declarar data solemne el dia de l’armistici i donar el nom Onze de Novembre a la placeta que antigament ocupava el recinte del cementiri, entre el campanar i l’edifici de l’ajuntament, actualment inclosa dins la plaça de la Creu.

Tarragona

El Vendrell
El Ple de la població insta totes les poblacions de la comarca a demanar a la Mancomunitat que es nomeni ciutadà d’honor de Catalunya a Woodrow Wilson.

Montblanc
Entre 1918 i 1923 es van registrar nombroses peticions de dedicatòria d’un carrer al president Wilson, arribant fins i tot a realitzar una subscripció popular. Finalment, el 10 de gener de 1924 es va acordar per unanimitat del Ple de l’Ajuntament el canvi de nom del carrer Fusteria pel carrer Wilson.

Reus
Es proposen els presidents Wilson, Clemenceau i Lloyd George i el mariscal Foch com a ciutadans honoraris del municipi. Una comissió de la Joventut Nacionalista Republicana demana que es dediquin carrers de la ciutat als personatges aliats. El Sr. Barbé sol·licita que es donin els noms de Foch i Wilson a les places de la Sang i del Castell. L’Ajuntament contribueix a nombroses iniciatives benèfiques a favor dels orfes de la guerra francesos i belgues.

Tarragona:
En sessió de 14 de novembre de 1918 s’aprova dedicar carrers i places de la ciutat a França, Anglaterra, Estats Units, Bèlgica, Itàlia, Clemenceau, Lloyd George i Wilson i “col·locar en un lloc visible de la Sala consistorial una placa de marbre blanc amb una dedicatòria escrita en llengua catalana al·lusiva a la gloriosa data que proposem celebrar i als fets que l’il·lustren”. També s’encarrega a la Comissió de Foment la valoració de la petició de J. Lloret, de la Societat d’Amics de França perquè l’Ajuntament construeixi una font en un jardí públic de la ciutat dedicada al voluntari català de Tarragona Guido Héctor Agostini, i col·loqui un medalló amb la seva figura “perquè els nostres infants recordessin sempre el seu gran amic qui tant els estimà en vida”. En la sessió de 26 de novembre, es valora ubicar-la a l’extrem oest de la Rambla de sant Joan.

Terres de l'Ebre

Tortosa
El Ple de l’Ajuntament va felicitar les nacions aliades i va participar en la manifestació de celebració, i va acordar la substitució del nom de la plaça d’Armes per plaça de la Pau encara avui vigent.