Epidèmies i pandèmies en la història d’Europa

Segles XX-XXI (1951-2020)

La segona meitat del segle XX i els anys transcorreguts fins ara del segle XXI es poden considerar com un període de creixement accelerat en tots els camps. El creixement demogràfic ha sobrepassat amb escreix el del segle XIX. L’any 1900 la població mundial era de 1.500 milions de persones, mentre que en l’actualitat s’ha superat el llindar dels 7.800 milions, i la mitjana de l’esperança de vida a Europa s’ha situat avui dia en els 80,5 anys i a Catalunya en els 82,3 anys.

Aquest increment en la mitjana de l’esperança de vida es deu, sens dubte, als avenços mèdics i a la recerca sobre les malalties infeccioses: l’erradicació mundial de la verola, l’any 1977, i el descobriment de vacunes contra el xarampió, el catarro i la poliomielitis (malalties endèmiques a Catalunya fins a mitjan segle XX). La recerca sobre aquestes i altres patologies mantindran l’esperança de vida en una línia ascendent, condicionada, això sí, per l’aparició i la durada de noves pandèmies, com la covid-19.

En aquests moments, l’expectació del món se centra en l’aparició d’una vacuna que ens permeti fer front a la covid-19. Hem de ser conscients, però, que encara no tenim un remei segur per a la pandèmia de la sida —amb 30 milions de morts des del 1981— ni per a la malaltia de l’Ebola, que tenen unes de les taxes més altes de letalitat.

 

«Escoltant els crits d’alegria que pujaven de la ciutat, Rieux pensava que aquella alegria estava sempre amenaçada. Perquè ell sabia el que la multitud joiosa ignorava i que es pot llegir en els llibres: que el bacil de la pesta mai no mor ni desapareix, que pot estar adormit durant desenes d’anys en els mobles i en la roba, que s’espera pacientment a les cambres, als cellers, a les maletes, als mocadors i als paperots, i que, potser, vindrà un dia que, per a dissort i alliçonament dels homes, la pesta despertarà les seves rates i les enviarà a morir a una ciutat feliç.»

Albert Camus, escriptor i filòsof (1913-1960)