Epidèmies i pandèmies en la història d’Europa

Segle XVIII

L’entrada al segle XVIII representà la superació d’usos i costums anteriors i l’inici d’una important recuperació demogràfica, un pas necessari per deixar enrere una economia basada en la producció agrícola i obrir el camí cap a la consolidació d’una nova economia basada en la producció industrial, iniciada a Anglaterra i que a Catalunya es va consolidar cap al 1832. Un seguit de factors positius —tot i que també hi hagué fases negatives— van possibilitar aquest canvi. Tal vegada el més important fou la desaparició a Europa de la pesta bubònica després d’un darrer esclat a Marsella, l’any 1720, tot i que fins a final de segle encara en va aparèixer algun brot esporàdic.

L’ampliació dels terrenys de conreu —iniciada al segle XVI— i l’arribada de nous i millors productes procedents del continent americà com el moresc —panís o blat de moro— i la patata, per bé que com a cultiu minoritari —el seu consum massiu no va tenir lloc fins al començament del segle XIX—, van permetre alimentar una població creixent. El descens de la mortalitat, l’adopció de mesures higièniques i sanitàries, així com els canvis que es van esdevenir en la pràctica de la medicina, van afavorir que les malalties infeccioses no derivessin en greus epidèmies.

Malgrat que en el segle XVIII es van produir algunes crisis de natalitat, a causa de la combinació d’episodis bèl·lics i epidèmies de paludisme, febre groga i verola —la vacuna contra la verola no va ser descoberta fins a l’any 1796 per Edward Jenner—, això fou compensat amb un creixement demogràfic general en el període 1717-1787, que va permetre a Catalunya passar de 681.000 a 1.060.000 habitants en aquests setanta anys.

 

«La medicina moderna té per enemics tots aquells que ignoren els seus fonaments, que no l’han estudiat, que no saben radicalment les seves propietats i efectes, i que no volen entrar en un nou estudi i treball per a la salut dels homes, i que en tenen prou amb el que han fet en l’antiga.»

Memorial presentat l’any 1721, a la Universitat de València, per metges del «corrent renovador», que sol·licitaven autorització per ensenyar «medicina moderna»