Epidèmies i pandèmies en la història d’Europa

Segle XIX

Després que el bacil de la pesta bubònica hagués desaparegut i que s’hagués controlat la verola gràcies a la inoculació de la vacuna d’Edward Jenner, Europa encara va haver de continuar lluitant contra les malalties infeccioses: epidèmies de còlera i febre groga, i malalties endèmiques com la tuberculosi i la grip. Catalunya havia començat el segle XIX trasbalsada pels enfrontaments militars, primer amb la Guerra del Francès, iniciada el 1808 i que va acabar amb l’ocupació de tot el Principat l’any 1811, i tot seguit amb les guerres carlines, que van afectar Catalunya en dos períodes: 1846-1849 i 1872-1876.

Durant la segona meitat del segle XIX, a Catalunya es va esdevenir una important transformació social i econòmica: el començament de la Revolució Industrial, o era del vapor. Aquest fet va provocar l’èxode de la població rural a les ciutats, amb el consegüent increment de la insalubritat i la manca d’higiene. A les acaballes del segle XIX, el 43 per cent de la població de Catalunya vivia a les ciutats.

L’any 1821, Barcelona i algunes poblacions del Baix Ebre van ser afectades per un brot de febre groga. En poc menys de sis mesos, a Barcelona hi van morir 18.000 persones. Amb tot, l’epidèmia més letal va ser la de còlera, que, en successius brots entre el 1834 i el 1885, va afectar tot Espanya i hi va deixar un total de 776.000 morts. Les zones més afectades van ser el centre i el sud de la Península. El bacil del còlera no va ser identificat fins al 1884, i la vacuna del còlera, desenvolupada per Jaume Ferran, no va ser acceptada públicament fins al 1919.

 

«Si almenys cada vegada que s’ha creat un nou i mesquí eixample s’hagués previngut amb un projecte ben estudiat la manera com s’hauria d’haver dut a terme, s’haurien evitat tots aquests inconvenients; no viuríem com ara en una vuitena part de la superfície que hauríem d’ocupar, tindríem bones condicions de salubritat urbana i domèstica i no hauríem estat delmats per una assoladora epidèmia cada 15 o 20 anys i per un confinament cada 25 o 30.»

Ildefons Cerdà, enginyer i urbanista (1815-1876)