Epidèmies i pandèmies en la història d’Europa

Segle V aC

L’anomenada plaga d’Atenes va colpejar la ciutat entre els anys 430 i 426 aC, en el transcurs de la guerra que enfrontava Atenes amb la ciutat d’Esparta. És la primera epidèmia documentada per algú que la va viure. L’historiador grec Tucídides, en la seva obra sobre la Guerra del Peloponès, descriu la malaltia —que ell mateix va patir— i els seus efectes sobre la població.

Sens dubte, l’aparició d’aquesta plaga s’ha de relacionar amb el setge al qual estava sotmesa la ciutat. La gernació s’apinyava en un espai reduït, cosa que excedia les possibilitats de la ciutat de sustentar els seus habitants i els de les rodalies, i això va suscitar un episodi de fam i la ràpida difusió d’una malaltia que, en els dos anys del primer brot (430-429 aC), va causar la mort del 40 per cent dels habitants d’Atenes.

Fins avui encara no s’ha pogut establir, amb seguretat, l’agent patogen que va provocar l’epidèmia. Partint de les descripcions de Tucídides, diferents projectes d’investigació han identificat la malaltia com la pesta bubònica, la febre tifoide, el tifus, la verola o, fins i tot, la malaltia de l’Ebola. Amb tot, cap d’aquests estudis sobre el patogen causant de l’epidèmia ha estat reconegut del tot per la comunitat científica.

 

«[...] I els que estaven sans es trobaven sobtadament ferits sense que tinguessin cap causa precedent que es pogués conèixer. Primer sentien una forta i excessiva calor al cap i els ulls s’enrogien i s’inflamaven; per dintre, la llengua i la gola estaven sanguinolentes, l’alè pudia i era difícil saber d’on podien venir els esternuts continus i aquella veu, que es tornava ronca.»

Tucídides, historiador (460/455 aC – 400 aC)