Epidèmies i pandèmies en la història d’Europa

Actualitat

Al llarg d’aquesta mostra poques vegades hem esmentat l’acrònim covid-19, format a partir del nom anglès de la malaltia (coronavirus disease) i l’any del descobriment (2019). El nostre objectiu no ha estat explicar el perquè, el com i el quan d’aquesta pandèmia, sinó fer conèixer que la situació en la qual ens trobem actualment és molt similar a la que van viure les societats que ens han precedit.

Avui, ens trobem enmig d’una situació desconeguda. Sembla que de moment s’ha pogut reduir la letalitat de la malaltia i, potser, se n’ha pogut limitar l’expansió, però encara no tenim un remei segur —la vacuna— que ens permeti tenir una certa tranquil·litat, i ens trobem exposats a un o més rebrots —en diuen onades— que no sabem quina magnitud tindran. L’epidèmia d’Atenes (segle V aC) va durar quatre anys, però la pandèmia de Justinià (segle VI dC) es va prolongar, en successius brots, al llarg de dos segles. Una de les pandèmies més recents a Europa, la grip espanyola del 1918, tan sols va durar tres anys, però es va emportar entre 50 i 100 milions de vides.

Esperem que la covid-19 es pugui controlar aviat, però malgrat aturar la pandèmia podria estar present de forma epidèmica durant un temps indefinit i amb una taxa de letalitat desconeguda. Tinguem en compte que la grip comuna, també reconeguda per l’OMS com a pandèmia, provoca cada any la mort de 650.000 persones a tot el món.