Els Català, fotògrafs d’un segle

Com?

Els tres fotògrafs Català van estar en actiu durant més de seixanta anys. Moltes de les seves obres posen de manifest la voluntat d’investigar, experimentar i anar una mica més lluny en la descoberta dels nous camins visuals que els ofereix el progressiu desenvolupament evolutiu de la fotografia. Sigui perseguint i aïllant noves formes naturals mitjançant l’elecció de punts de vista originals, sigui utilitzant temes recurrents com «personatge aïllat» o «tres oques», en tots tres fotògrafs es fa palès un profund amor i respecte per la fotografia, aquest art jove que els va permetre dur una vida digna en uns temps molt difícils.

Procediments i tècniques fotogràfiques:

  • Pla picat: L’angle picat (vista d’ocell) s’obté quan la càmera realitza un enquadrament de dalt a baix. L’angle picat afegeix un fort valor expressiu a les imatges, ja que, per raons de perspectiva, el personatge o objecte enfocat apareix més petit en relació amb l’entorn. A més, tendeix a reduir el pes visual dels elements retratats.
  • Pla contrapicat: L’angle contrapicat (vista de cuc) s’obté quan la càmera realitza un enquadrament de baix a dalt. L’angle contrapicat afegeix un fort valor expressiu a les imatges, ja que, per raons de perspectiva, el personatge queda engrandit, potenciat, de manera que sembla més gran i poderós.
  • Contrallum: És una situació que es dona quan es vol captar una escena on la il·luminació principal prové de darrere del subjecte. En aquests casos, el fotògraf ha de decidir quins components de la imatge prefereix remarcar. S’aconsegueix obrint al màxim el diafragma i augmentant-ne la velocitat d’obturació. 
  • Solarització: És un tècnica coneguda com a «efecte Sabattier» i popularitzada pel fotògraf Man Ray (rayogrames). Consisteix a exposar a la llum, a la meitat del procediment de revelatge, una imatge prèviament enregistrada en un negatiu o còpia. Les zones ja revelades actuen com a màscara que inverteix totalment o parcialment les tonalitats. 
  • Moviment: «Per donar sensació de moviment a la imatge cal que algun element resti estàtic». Quan la càmera roman estàtica respecte al fons, si la figura-objecte es desplaça, aquesta patirà una progressiva inconcreció dels contorns i traços. Si la càmera segueix la figura en moviment (escombratge), serà el fons el que progressivament es tornarà borrós. 
  • Exposició múltiple: Imatge creada per la superposició de dues o més imatges capturades de manera successiva per una càmera sobre un mateix fotograma, o impressionades sobre un mateix suport fotogràfic a la cambra obscura d’un laboratori.
  • Fotografims: Neologisme de Pere Català i Roca per anomenar els seus estudis de llums sense càmera consistents en l’acció de productes químics damunt de substrats fotosensibles.
  • Exposició perllongada: Tècnica que permet l’obtenció d’imatges que denoten la suma d’esdeveniments. S’aconsegueix combinant una velocitat d’obturació llarga amb un diafragma més aviat petit. Aquesta tècnica es fa servir molt en la captura d’imatges nocturnes.
  • Gir: Recurs utilitzat per dinamitzar una imatge alterant l’ortogonalitat original o habitual. Gràficament es considera que les diagonals aporten dinamisme. El gir de 180° resulta especialment sorprenent perquè altera la gravetat i crea efectes surrealistes.
  • Tríptic: Composició pictòrica a partir de tres imatges fotogràfiques que temàticament tenen una afinitat o un lligam.
  • Dimensionar: Recurs que consisteix a aprofitar figures humanes per donar sentit i escala a un espai.
  • Assemblage: Collage creat amb elements tridimensionals.
  • Fotomuntatge: És un collage que resulta de la unió de fotografies o parts de fotografies.
  • Autoretrat. Retrat que una persona fa d’ella mateixa.
  • Metamorfosi. Canvi d’aspecte de l’element fotogràfic, que pren l’aparença d’un altre per semblança.

Ves a l'audiodescripció