T'estimo?

L'amor a pagès

A les societats camperoles, el matrimoni no era una decisió personal, sinó un afer de família. Calia casar-se per continuar la casa i els aspectes econòmics prevalien sobre l’amor per decidir amb qui casar-se. El matrimoni no era un afer dels nuvis, sinó un moment culminant de la vida camperola que afectava tota la família i que assegurava la continuïtat de la casa. Però això no volia dir que no existís l’amor, que s’expressava de manera ritual i gestual en el context d’una societat en la qual els homes i les dones vivien en espais força separats.

Festejar

El festeig a pagès estava fortament ritualitzat. En una societat en què homes i dones vivien en espais força separats, les ocasions per trobar-se eren poques. El ball era l’escenari de l’inici de moltes relacions. Una vegada autoritzat el festeig, els nuvis podien trobar-se però sempre sota el control dels pares i de la comunitat.

Acordar

Per poder casar-se calia signar els capítols matrimonials. En aquest document es fixava el dot, es nomenava l’hereu i s’establien les condicions econòmiques de l’herència. El dot tenia un gran valor econòmic i simbòlic. Era donat pels pares de la núvia i incloïa diners, joies i robes. La caixa de la núvia servia per transportar la roba i l’aixovar que la núvia s’enduia a la seva nova casa. El dot restava sempre propietat de la núvia i era retornat en cas de separació o de mort sense descendència. El nuvi hi afegia un suplement dotal o escreix (generalment un 25%) i hipotecava les seves terres com a garantia per al retorn del dot.

Casar-se

El ritual del matrimoni contenia tota una sèrie de celebracions que començaven amb el trasllat de l’aixovar de la núvia a la seva nova casa i amb el desplaçament de la comitiva a l’església. La cerimònia, sempre religiosa, era una ocasió per a la retrobada dels diferents familiars. Sovint, però, quan hi havia pocs recursos econòmics, els matrimonis se celebraven de matinada i amb una presència mínima de convidats. Fins a principis del segle XX, i en la majoria de casos fins a la postguerra, el vestit de la núvia era de color negre.

La vida de casat

Després del matrimoni començava la vida de casat, el dia a dia de la vida matrimonial. La relació de la parella no sempre era fàcil, en el context d’unes relacions entre home i dona que sovint es caracteritzaven per una certa fredor. El llit de matrimoni, com a símbol de la vida conjugal, amaga històries d’amors i desamors, de violència domèstica, de desconfiança entre uns cònjuges sovint obligats a viure junts. Hi ha nombroses dites populars sobre l’amor i la vida de casat. Moltes d’aquestes dites fan referència a la condició inferior de la dona.

L'amor a pagès

Galeria d'imatges

Ámbito siguiente

L’amor romàntic

Ámbito anterior

Cantar l’estimada: l’amor cortès
Twitter Facebook Instagram
Explora la historia Explora la historia Organízate la visita Organízate la visita Agenda Agenda
Suscríbete al boletín
© Museu d'Història de Catalunya