T'estimo?

El jardí de l'Amor

Algunes històries d’amor perduren en el temps i no perden la capacitat de captivar-nos pel coratge dels seus protagonistes, éssers capaços de viure l’amor fins a les seves últimes conseqüències. Aquesta tràgica dimensió és la que les fa mítiques. Des de models sublims de ficció fins a d’altres de forjats en una realitat vinculada al poder i a la violència. La passió extrema ens colpeja per la seva capacitat d’aturar el temps dels amants i crear moments d’eternitat. Aquest estat de gràcia repta els deus més arcaics i provoca l’infortuni dels amants, abocant-los sovint, tant en la realitat com en la ficció, a un final dramàtic. Les grans històries de la nostra cultura han construït, a través dels segles, el nostre referent amorós portant fins al límit el llenguatge per expressar unes emocions per a les quals sovint nosaltres no tenim paraules.

Marc Antoni i Cleopatra, l’ eròtica del poder

Marc Antoni i Cleopatra, l’ eròtica del poder

Marc Antoni i Cleopatra, l’ eròtica del poder

Oscar Wilde i lord Alfred Douglas, el desafiament al món i a la llei

Els amors prohibits d’Oscar Wilde amb el jove Alfred Douglas van desfermar l’escàndol a l’Anglaterra victoriana. En aquell temps, Wilde no només era l’autor més brillant i popular del país, sinó també un respectable pare de família. Però la seva trobada passional amb un fill de l’aristocràcia el va condemnar a la ruïna. Després de viure el seu amor amb plenitud, Wilde va ser assenyalat per una societat que no admetia la unió entre iguals. Després d’un turbulent procés judicial que va marcar tota una època, l’escriptor va ser condemnat a dos anys de presó. En sortir-ne, el 1897, va abandonar Anglaterra i ja mai més no va ser el mateix. Però els costums socials tampoc. El temps ha convertit Wilde en el primer màrtir de l’homosexualitat moderna, en una veritable icona per a tots aquells que aspiren a viure lliurement l’amor més enllà de les hipocresies i les convencions.

El desafiament al món i a la llei

El desafiament al món i a la llei

August Rodin i Camille Claudell, les formes de la sensualitat

August Rodin i Camille Claudel, els dos escultors més rellevants de la França del segle XIX, van viure una passió extrema que ha quedat plasmada en les seves obres amb una dimensió exquisida. El mestre i la seva musa i jove alumna van expressar en un material fred i dur com el  marbre, tota la sensualitat  dels cossos quan  irradien la vivència amorosa més exaltada i profunda. Durant anys van combinar l’amor i l’art, un binomi excels. Però Camille, al desafiar tots els convencionalismes, va pagar un alt preu per la seva entrega a Rodin. Les tensions entre els dos artistes van provocar la ruptura de la parella  al 1898. L’odi i la rivalitat contra Rodin van aïllar a Camille. La duresa del seu camí en solitari la va abocar a la degradació mental i a la tragèdia de ser reclosa per la seva família en un manicomi fins al final de la seva vida.

Auguste Rodin

Auguste Rodin

Galeria d'imatges

Ámbito anterior

Amors d’avui, amors plurals
Twitter Facebook Instagram
Explora la historia Explora la historia Organízate la visita Organízate la visita Agenda Agenda
Suscríbete al boletín
© Museu d'Història de Catalunya