Al canviar d'idioma no tots els continguts estan traduït
The website is not fully translated
Al cambiar de idioma no todos los contenidos están traducidos
De martes a sábado, de 10 a 19h
Miércoles, de 10 a 20h
Domingos y festivos, de 10 a 14.30h
La taquilla y la entrada cierran 30 minutos antes del límite horario
CERRADO: Lunes no festivos, 1 y 6 de enero, 1 de mayo, 10 de junio, 25 y 26 de diciembre
Plaza de Pau Vila, 3
93 225 47 00
mhc.cultura@gencat.cat
93 225 42 44. De lunes a viernes, 10 a 14h i 15.30-17.30h.
mhcvisites.cultura@gencat.cat
Autobuses V17, H14, D20, V15, V13, 39, 45, 51, 59 i 120
Metro L4 (amarilla) Barceloneta
Tren a Barcelona. Estació de França
Barcelona Bus Turístico. Línea roja y Barcelona City Tour. Ruta este. Parada “Museu d’Història de Catalunya”.
Hay tres parkings de pago próximos: en Passeig Joan de Borbó, Moll d’Espanya y Moll de la Fusta.
Los autocares disponen de espacios de aparcamiento cerca del edificio del museo.
General 4 euros
Reducida 3 euros
General 8 euros
Reducida 6 euros
De martes a sábado, de 10 a 19h
Miércoles, de 10 a 20h
Domingos y festivos, de 10 a 14.30h
La taquilla y la entrada cierran 30 minutos antes del límite horario
CERRADO: Lunes no festivos, 1 y 6 de enero, 1 de mayo, 10 de junio, 25 y 26 de diciembre
Plaza de Pau Vila, 3
93 225 47 00
mhc.cultura@gencat.cat
93 225 42 44. De lunes a viernes, 10 a 14h i 15.30-17.30h.
mhcvisites.cultura@gencat.cat
Autobuses V17, H14, D20, V15, V13, 39, 45, 51, 59 i 120
Metro L4 (amarilla) Barceloneta
Tren a Barcelona. Estació de França
Barcelona Bus Turístico. Línea roja y Barcelona City Tour. Ruta este. Parada “Museu d’Història de Catalunya”.
Hay tres parkings de pago próximos: en Passeig Joan de Borbó, Moll d’Espanya y Moll de la Fusta.
Los autocares disponen de espacios de aparcamiento cerca del edificio del museo.
General 4 euros
Reducida 3 euros
General 8 euros
Reducida 6 euros
Els ideals de l’anomenat amor cortès, que va començar a Occitània al segle XII, proliferaren a l’època medieval i moderna. Els poetes i trobadors no cantaven a les esposes, sinó a les amants, les dames casades, distants i inaccessibles a les quals els poetes suplicaven els seus favors. L’amor cortès es va desenvolupar en ambients aristocràtics. La dona es converteix per a l’amant en un ésser inaccessible, culminació de tota mena de valors. Aquest tipus d’amor era una mena d’adulteri platònic i profà, ja que era totalment aliè al matrimoni.
L’amor dels trobadors
L’amor idealitzat s’expressava en forma de poemes i cançons per a les estimades. En els seus versos, els trobadors expressaven la bellesa i les virtuts de les dames, uns éssers ideals que cal estimar per la seva bellesa i que s’han de cuidar. L’amor es convertí en servei, en homenatge de submissió, i entre la dama i l’enamorat s’elevà un mur tan o més alt que el que separava el senyor del vassall. L’ideal d’estimar dels trobadors s’escamparia per totes les corts d’Europa i establiria les bases d’un nou art d’estimar.
L’art de seduir: l’amor cortesà
A les corts de l’Europa moderna, era normal que les parelles reials i nobles portessin vides separades, per la qual cosa tant homes com dones sovint cercaven satisfacció i companyia entre les persones que vivien a la cort. Aquestes passions amoroses s’expressaven en la representació d’escenes galants. L'art galant (del francès «galer», ser valent) era la representació d’uns homes atrevits i intrèpids en qüestions d’amor i de dones. En aquest art, la dona evoca passions, amb la seva bellesa i sensualitat, sedueix i participa en aventures prohibides.
Gravat del segle XV que representa un matrimoni al dormitori. © de la fotografia: Prisma
Les arquetes amatòries, com aquesta del segle XV, s'oferien com a regal a la promesa i acostumaven a estar decorades amb temes i inscripcions associats a la vida dels trobadors. © de la fotografia: Museu Frederic Marès (Guillem F-H)
Les arquetes amatòries, com aquesta del segle XV, s'oferien com a regal a la promesa i acostumaven a estar decorades amb temes i inscripcions associats a la vida dels trobadors. © de la fotografia: Museu Frederic Marès (Guillem F-H)
Representació d'una parella on hi apareix el comí, una herba aromàtica que es creia que augmentava la fertilitat. Apareix al còdex De natura rerum o Codex Granatensis, dedicat al coneixement de les ciències naturals al segle XIV. © de la fotografia: Photoaisa
Representació d'un poeta en una escena de caça (1300-1315, Alemanya). © de la fotografia: Photoaisa
Representació d'un poeta en una escena galant (segle XIV, Alemanya). © de la fotografia: Photoaisa
Representació d'un poeta en una escena galant (segle XIV, Alemanya). © de la fotografia: Photoaisa
Representació d'un poeta en una escena galant (segle XIV, Alemanya). © de la fotografia: Photoaisa
Representació d'una escena sexual trobada al llibre Taqwim al-Sihhah, obra sobre higiene, dietètica i exercici centrada en la importància de la salut física i mental. Escrita a Bagdad al segle XI, fou traduïda i molt popular fins al segle XVI. Aquesta il·lustració eprtany al tractat Tacunium Sanitatis, publicat a Itàlia al segle XIV. © de la fotografia: Photoaisa
Escena de bany conjugal compartit reprsentada a un fresc del segle XIV. © de la fotografia: Prisma
Dos joves amants es troben davant d'un roser. Trobem l'escena representada al Rommant de la rose, una novel·la medieval al·legòrica on es parla de l'amor i que fou una de les obres més llegides del seu temps. A l'exposició es pot veure un exemplar del segle XIV procedent de la biblioteca Històrica de la Universitat de València. © de la fotografia: Photoaisa
Representació de Jàson i Medea, protagonistes de la llegenda dels Argonautes, al llit. Jàson abandonarà a Medea, la qual cosa provocarà un final tràgic. La seva història fou sovint representada en l'art i la literatura. © de la fotografia: Photoaisa
Representació d'una trobada galant entre dos amants al Rommant de la rose, una novel·la medieval al·legòrica on es parla de l'amor i que fou una de les obres més llegides del seu temps. A l'exposició es pot veure un exemplar del segle XIV procedent de la biblioteca Històrica de la Universitat de València. © de la fotografia: Photoaisa
Representació dels cònjugues al manuscrit De universo (segle IX) © de la fotografia: Photoaisa
Els ventalls, més enllà de ser un complement del vestuari, eren una eina femenina plena de simbolisme. La forma de portar-lo o d'utilitzar-lo permetia la comunicació entre els dos sexes en un moment en què els moments d'intimitat eren molt limitats. © de la fotografia: Museu Frederic Marès (Ramón Muro)
Els ventalls, més enllà de ser un complement del vestuari, eren una eina femenina plena de simbolisme. La forma de portar-lo o d'utilitzar-lo permetia la comunicació entre els dos sexes en un moment en què els moments d'intimitat eren molt limitats. © de la fotografia: Museu Frederic Marès (Ramón Muro)
Els ventalls, més enllà de ser un complement del vestuari, eren una eina femenina plena de simbolisme. La forma de portar-lo o d'utilitzar-lo permetia la comunicació entre els dos sexes en un moment en què els moments d'intimitat eren molt limitats. © de la fotografia: Museu Frederic Marès (Ramón Muro)
Gravat del segle XV que representa un matrimoni al dormitori. © de la fotografia: Prisma
Les arquetes amatòries, com aquesta del segle XV, s'oferien com a regal a la promesa i acostumaven a estar decorades amb temes i inscripcions associats a la vida dels trobadors. © de la fotografia: Museu Frederic Marès (Guillem F-H)
Les arquetes amatòries, com aquesta del segle XV, s'oferien com a regal a la promesa i acostumaven a estar decorades amb temes i inscripcions associats a la vida dels trobadors. © de la fotografia: Museu Frederic Marès (Guillem F-H)
Representació d'una parella on hi apareix el comí, una herba aromàtica que es creia que augmentava la fertilitat. Apareix al còdex De natura rerum o Codex Granatensis, dedicat al coneixement de les ciències naturals al segle XIV. © de la fotografia: Photoaisa
Representació d'un poeta en una escena de caça (1300-1315, Alemanya). © de la fotografia: Photoaisa
Representació d'un poeta en una escena galant (segle XIV, Alemanya). © de la fotografia: Photoaisa
Representació d'un poeta en una escena galant (segle XIV, Alemanya). © de la fotografia: Photoaisa
Representació d'un poeta en una escena galant (segle XIV, Alemanya). © de la fotografia: Photoaisa
Representació d'una escena sexual trobada al llibre Taqwim al-Sihhah, obra sobre higiene, dietètica i exercici centrada en la importància de la salut física i mental. Escrita a Bagdad al segle XI, fou traduïda i molt popular fins al segle XVI. Aquesta il·lustració eprtany al tractat Tacunium Sanitatis, publicat a Itàlia al segle XIV. © de la fotografia: Photoaisa
Escena de bany conjugal compartit reprsentada a un fresc del segle XIV. © de la fotografia: Prisma
Dos joves amants es troben davant d'un roser. Trobem l'escena representada al Rommant de la rose, una novel·la medieval al·legòrica on es parla de l'amor i que fou una de les obres més llegides del seu temps. A l'exposició es pot veure un exemplar del segle XIV procedent de la biblioteca Històrica de la Universitat de València. © de la fotografia: Photoaisa
Representació de Jàson i Medea, protagonistes de la llegenda dels Argonautes, al llit. Jàson abandonarà a Medea, la qual cosa provocarà un final tràgic. La seva història fou sovint representada en l'art i la literatura. © de la fotografia: Photoaisa
Representació d'una trobada galant entre dos amants al Rommant de la rose, una novel·la medieval al·legòrica on es parla de l'amor i que fou una de les obres més llegides del seu temps. A l'exposició es pot veure un exemplar del segle XIV procedent de la biblioteca Històrica de la Universitat de València. © de la fotografia: Photoaisa
Representació dels cònjugues al manuscrit De universo (segle IX) © de la fotografia: Photoaisa
Els ventalls, més enllà de ser un complement del vestuari, eren una eina femenina plena de simbolisme. La forma de portar-lo o d'utilitzar-lo permetia la comunicació entre els dos sexes en un moment en què els moments d'intimitat eren molt limitats. © de la fotografia: Museu Frederic Marès (Ramón Muro)
Els ventalls, més enllà de ser un complement del vestuari, eren una eina femenina plena de simbolisme. La forma de portar-lo o d'utilitzar-lo permetia la comunicació entre els dos sexes en un moment en què els moments d'intimitat eren molt limitats. © de la fotografia: Museu Frederic Marès (Ramón Muro)
Els ventalls, més enllà de ser un complement del vestuari, eren una eina femenina plena de simbolisme. La forma de portar-lo o d'utilitzar-lo permetia la comunicació entre els dos sexes en un moment en què els moments d'intimitat eren molt limitats. © de la fotografia: Museu Frederic Marès (Ramón Muro)
De martes a sábado, de 10 a 19h
Miércoles, de 10 a 20h
Domingos y festivos, de 10 a 14.30h
La taquilla y la entrada cierran 30 minutos antes del límite horario
CERRADO: Lunes no festivos, 1 y 6 de enero, 1 de mayo, 10 de junio, 25 y 26 de diciembre
Plaza de Pau Vila, 3
93 225 47 00
mhc.cultura@gencat.cat
93 225 42 44. De lunes a viernes, 10 a 14h i 15.30-17.30h.
mhcvisites.cultura@gencat.cat
Autobuses V17, H14, D20, V15, V13, 39, 45, 51, 59 i 120
Metro L4 (amarilla) Barceloneta
Tren a Barcelona. Estació de França
Barcelona Bus Turístico. Línea roja y Barcelona City Tour. Ruta este. Parada “Museu d’Història de Catalunya”.
Hay tres parkings de pago próximos: en Passeig Joan de Borbó, Moll d’Espanya y Moll de la Fusta.
Los autocares disponen de espacios de aparcamiento cerca del edificio del museo.
General 4 euros
Reducida 3 euros
General 8 euros
Reducida 6 euros