Al canviar d'idioma no tots els continguts estan traduït
The website is not fully translated
Al cambiar de idioma no todos los contenidos están traducidos
De martes a sábado, de 10 a 19h
Miércoles, de 10 a 20h
Domingos y festivos, de 10 a 14.30h
La taquilla y la entrada cierran 30 minutos antes del límite horario
CERRADO: Lunes no festivos, 1 y 6 de enero, 1 de mayo, 10 de junio, 25 y 26 de diciembre
Plaza de Pau Vila, 3
93 225 47 00
mhc.cultura@gencat.cat
93 225 42 44. De lunes a viernes, 10 a 14h i 15.30-17.30h.
mhcvisites.cultura@gencat.cat
Autobuses V17, H14, D20, V15, V13, 39, 45, 51, 59 i 120
Metro L4 (amarilla) Barceloneta
Tren a Barcelona. Estació de França
Barcelona Bus Turístico. Línea roja y Barcelona City Tour. Ruta este. Parada “Museu d’Història de Catalunya”.
Hay tres parkings de pago próximos: en Passeig Joan de Borbó, Moll d’Espanya y Moll de la Fusta.
Los autocares disponen de espacios de aparcamiento cerca del edificio del museo.
General 4 euros
Reducida 3 euros
General 8 euros
Reducida 6 euros
De martes a sábado, de 10 a 19h
Miércoles, de 10 a 20h
Domingos y festivos, de 10 a 14.30h
La taquilla y la entrada cierran 30 minutos antes del límite horario
CERRADO: Lunes no festivos, 1 y 6 de enero, 1 de mayo, 10 de junio, 25 y 26 de diciembre
Plaza de Pau Vila, 3
93 225 47 00
mhc.cultura@gencat.cat
93 225 42 44. De lunes a viernes, 10 a 14h i 15.30-17.30h.
mhcvisites.cultura@gencat.cat
Autobuses V17, H14, D20, V15, V13, 39, 45, 51, 59 i 120
Metro L4 (amarilla) Barceloneta
Tren a Barcelona. Estació de França
Barcelona Bus Turístico. Línea roja y Barcelona City Tour. Ruta este. Parada “Museu d’Història de Catalunya”.
Hay tres parkings de pago próximos: en Passeig Joan de Borbó, Moll d’Espanya y Moll de la Fusta.
Los autocares disponen de espacios de aparcamiento cerca del edificio del museo.
General 4 euros
Reducida 3 euros
General 8 euros
Reducida 6 euros
Sabater va marxar de Catalunya el 1940 per buscar a Guinea Equatorial un mitjà per guanyar-se la vida. Fascinat per l’ambient purament africà que es respirava, amb reminiscències d’una imatgeria colonial que ja s’havia superat en altres llocs, va decidir endinsar-s’hi per conèixer-lo a fons. Així, en pocs anys va adquirir un cert coneixement de la llengua del poble fang, mentre s’introduïa en els seus costums i cultura. Aquesta inquietud li va obrir les portes d'aquest poble.
Però, qui eren els fang? La opinió més acceptada és que el poble fang provenia d’algun punt de la ribera del riu Sanaga, a l’actual Camerun. Degut a la pressió d’altres tribus islamitzades del nord, i probablement també per qüestions climàtiques, van haver d’emigrar a territoris més al sud. En aquesta migració, van anar mesclant-se amb altres ètnies, fet que explicaria la seva diversitat física i cultural.
Els fangs amb els que va tenir contacte Sabater eren, doncs, fruit d’aquesta complexa, però enriquidora, trajectòria. L’estructura social que tenien en aquell moment es basava en els clans (anomenats aiong), grups de famílies que conservaven un nom comú referent a un predecessor. D’aquesta estructura familiar en depenia la família (ndabot), la unitat bàsica de convivència. Tots els membres de la família havien de conèixer el seu arbre genealògic, que recitaven de memòria. A més, estava prohibit casar-se entre membres del mateix aiong, fet que comportava la necessitat de cultivar bones relacions amb altres grups.
Quan Sabater Pi va arribar a l’Àfrica, la pràctica del tatuatge era un costum que, degut al procés d’occidentalització, gairebé s’havia eliminat de tot arreu. De fet, mai va poder veure el procés de tatuatge. Aquesta va ser la principal raó que el va portar a plasmar aquelles petites obres d’art ambulants en els seus dibuixos.
El fet de parlar la llengua fang li va permetre poder dibuixar amb calma a desenes de fang, així com informar-se del procés de tatuat. D’aquesta manera, sabem que els tatuatges es feien a la infantesa, entre els cinc i deu anys. Si els pares o familiars no demanaven els motius a tatuar, normalment associats a propietats protectores, el tatuador decorava la pell de l’infant guiat per la inspiració del moment.
Per Sabater, l’estudi dels tatuatges el portà a associar l’estreta relació del poble fang amb el seu entorn natural i els animals que hi habiten. Entre d’altres orígens, va proposar que alguns dels motius provenien de les taques cromàtiques d’alguns mamífers i aus. Així mateix, creia que els tatuatges no només imitaven aquesta classe de cromatismes estàtics, sinó que també referenciaven algunes danses que es basaven en certs moviment d’alguns primats.
Dibuix d'una dona del clan Amvom amb un tatuatge facial d'un llangardaix, realitzat a partir dels apunts dels viatges de Jordi Sabater Pi als anys cinquanta, per la ribera del riu Muni, a Guinea Equatorial.
Alguns tatuatges, com el que duu aquesta dona, solien tenir un sentit totèmic. Simbolitzaven l'animal protector, i servien també per identificar els individus d'un mateix grup, clan o societat. Per Sabater Pi, però, els tatuatges totèmics tenien una importància més aviat escassa.
Dibuix d'una dona del clan Amvom amb un tatuatge facial d'un llangardaix, realitzat a partir dels apunts dels viatges de Jordi Sabater Pi als anys cinquanta, per la ribera del riu Muni, a Guinea Equatorial.
Alguns tatuatges, com el que duu aquesta dona, solien tenir un sentit totèmic. Simbolitzaven l'animal protector, i servien també per identificar els individus d'un mateix grup, clan o societat. Per Sabater Pi, però, els tatuatges totèmics tenien una importància més aviat escassa.
El propi Sabater Pi t'explica, en poc més d'un minut, que el seu interès pel poble fang no es va acabar amb els tatuatges.
Amb un tatuatge de mitja lluna. Aquesta tipologia de tatuatges era molt usual ja que estava associada a la fertilitat.
Jordi Sabater Pi. CRAI. UB
Del clan Obak, amb el rostre tatuat amb motius complexos.
Jordi Sabater Pi. CRAI. UB
Del clan Essandon. El seu tatuatge simbolitza l'arc de Sant Martí (en fang, ndutum o nyonga)
Jordi Sabater Pi. CRAI. UB
Jordi Sabater Pi. CRAI. UB
Una dona fang que duu, de nou, un tatuatge de mitja lluna, símbol de la fertilitat
Jordi Sabater Pi. CRAI. UB
Del clan Essamvin. Porta tatuatges de puntes de llança a la galta i la templa, de mitja lluna al front i esquitxades de fulles fresques de iuga a la barbeta. El pentinat que porta era molt típic entre els fang. S'anomenava mifén mitok, que significa «agradable a la vista».
Amb un tatuatge de mitja lluna. Aquesta tipologia de tatuatges era molt usual ja que estava associada a la fertilitat.
Jordi Sabater Pi. CRAI. UB
Del clan Obak, amb el rostre tatuat amb motius complexos.
Jordi Sabater Pi. CRAI. UB
Del clan Essandon. El seu tatuatge simbolitza l'arc de Sant Martí (en fang, ndutum o nyonga)
Jordi Sabater Pi. CRAI. UB
Jordi Sabater Pi. CRAI. UB
Una dona fang que duu, de nou, un tatuatge de mitja lluna, símbol de la fertilitat
Jordi Sabater Pi. CRAI. UB
Del clan Essamvin. Porta tatuatges de puntes de llança a la galta i la templa, de mitja lluna al front i esquitxades de fulles fresques de iuga a la barbeta. El pentinat que porta era molt típic entre els fang. S'anomenava mifén mitok, que significa «agradable a la vista».
De martes a sábado, de 10 a 19h
Miércoles, de 10 a 20h
Domingos y festivos, de 10 a 14.30h
La taquilla y la entrada cierran 30 minutos antes del límite horario
CERRADO: Lunes no festivos, 1 y 6 de enero, 1 de mayo, 10 de junio, 25 y 26 de diciembre
Plaza de Pau Vila, 3
93 225 47 00
mhc.cultura@gencat.cat
93 225 42 44. De lunes a viernes, 10 a 14h i 15.30-17.30h.
mhcvisites.cultura@gencat.cat
Autobuses V17, H14, D20, V15, V13, 39, 45, 51, 59 i 120
Metro L4 (amarilla) Barceloneta
Tren a Barcelona. Estació de França
Barcelona Bus Turístico. Línea roja y Barcelona City Tour. Ruta este. Parada “Museu d’Història de Catalunya”.
Hay tres parkings de pago próximos: en Passeig Joan de Borbó, Moll d’Espanya y Moll de la Fusta.
Los autocares disponen de espacios de aparcamiento cerca del edificio del museo.
General 4 euros
Reducida 3 euros
General 8 euros
Reducida 6 euros