Obrim la reforma de l’exposició permanent

L’any 2020, el Museu d’Història de Catalunya ha iniciat la renovació discursiva i museogràfica de la tercera planta del museu, corresponent als segles XVIII, XIX, XX i que arribarà fins als primers anys del segle XXI. Durant aquest any, l’equip del museu ha dut a terme una feina transversal per abordar el repte de renovar la narrativa que es presenta a les sales.

L’exposició permanent del Museu d’Història de Catalunya, La memòria d’un país, ofereix una visió històrica sintètica i global del passat i del present amb l’objectiu de conservar i difondre la memòria col·lectiva. Aquest discurs històric és vertebra a partir de la confluència de tres àmbits de referència: el temàtic, el geogràfic i el cronològic.

L’àmbit temàtic del museu, és la història, com a memòria dels fets i de la vida quotidiana. L’àmbit geogràfic és Catalunya, així com tots els territoris amb els quals té o ha tingut una relació al llarg de la seva història. Finalment, l’àmbit cronològic del museu comprèn des dels primers pobladors fins a l’actualitat.

Passats, aviat farà 25 anys de la inauguració del Museu i tenint en compte els canvis en el panorama museístic català, així com els canvis socials, econòmics, culturals i polítics del país, es fa necessari i oportú proposar reformes i canvis per adaptar-nos als nous requeriments que la societat fa a les institucions culturals públiques i dels canvis en la recerca històrica. Amb aquest marc de referència el Museu d’Història de Catalunya impulsa un projecte de remodelació de les sales de la tercera planta, tant pel que fa a presentació expositiva com a l’adequació del relat històric, que abasta des del segle XVIII fins la Catalunya Contemporània. El projecte es realitzarà per fases en el termini de quatre anys i des d’aquest Nadal, ja es podrà visitar la sala dedicada al segle XVIII.

El projecte ha estat possible gràcies a la tasca portada a terme per l’equip pluridisciplinari que ha abordat el repte de renovar tant la narrativa com la museografia. El grup de treball, coordinat per la conservadora Teresa Rodon ha comptat amb la participació d’experts i professionals de diversos sectors, tant del propi museu com externs. Guió: Martín Iturralde, documentació: Mònica Borrell, acció cultural i educativa: Griselda Aixelà, registre: Carol Ribera, didàctica de les ciències socials: Maria Feliu, accessibilitat: Zaida Picard, Sigrid Remacha i Joan Ramon Nova, disseny: Pere Canals i muntatge: Carles Martin, Pere Jobal i Ricard Lozano.

Us presentem una nova narrativa, amb un discurs actualitzat i centrat en la societat i la vida quotidiana a Catalunya a les acaballes de l’edat moderna, un moment de canvis importants a nivell polític, social i econòmic que conformaran la nova societat industrial de l’època contemporània.

L’objectiu del Museu d’Història de Catalunya ha esta aconseguir un discurs inclusiu i amb perspectiva de gènere i una museografia respectuosa amb la diversitat funcional i amb criteris d’accessibilitat potenciant una experiència emocional i lúdica amb la millora dels mòduls interactius i manipulables.

Us animem a redescobrir una part de la nostra exposició permanent.

Explora l'exposició