Les precaucions que es prenien quan hi havia un bombardeig

Roser Rosés va néixer a Barcelona l’any 1926. A finals del 1938, i gràcies a la intervenció d’un oncle seu, va ser evacuada a la Unió Soviètica, juntament amb un grup nombrós d’espanyols, amb la qual cosa va passar a formar part del que serien anomenats els «nens de Rússia». Inicià així un exili que la va portar a viure en diversos punts de la geografia soviètica entre el 1939 i el 1946, com també pels Estats Units d’Amèrica i Mèxic, país des d’on retornà a Espanya l’any 1947 per reunir-se de nou amb la seva família.

El seu testimoni se centra en diversos aspectes d’aquestes vivències, i també en el xoc cultural que aquells nens van patir durant aquells anys. Al mateix temps, les seves anècdotes ens mostren el mode de vida de la societat soviètica i el seu contrast amb la forma de vida occidental.

En aquest vídeo, Roser Rosés recorda un petit enginy que tothom portava a sobre per mirar d’evitar rebre una ferida de gravetat durant un bombardeig.