L’interès de l’ésser humà per conèixer i interactuar amb l’entorn natural, social i cultural, a través de capacitats com ara l’enteniment i el llenguatge, du els individus a construir respostes, a crear discursos i representacions, a generar coneixement que, al seu torn i un cop transmès, genera més preguntes, més respostes i noves representacions, en definitiva: genera nou coneixement.

La Universitat de Barcelona ha contribuït a aquest procés gràcies a l’abast generalista del seu saber, al pes de la tradició que marca la seva llarga història i al compromís ineludible de futur, com a meta, però també com a inici en un procés permanent de construcció de coneixement que mai no s’atura.

Som criatures intel·ligents

L’arbre de la ciència de Llull és l’arbre del coneixement humà, és a dir, dels éssers humans com a criatures racionals. Simbolitza la intel·ligència i totes aquelles qualitats que, sent intrínsecament humanes, permeten conèixer la realitat, analitzar-la, i si cal, qüestionar-la.

El pensament humà, com a producte d’un procés mental constant, permet aprendre i generar coneixement gràcies a la pràctica, el desenvolupament d’estratègies i certes condicions com la llibertat i la necessitat d’una visió àmplia i diversificada del saber. Es tracta, doncs, d’un saber integral en què ciències, lletres i arts s’interrelacionen i es connecten mútuament per produir un coneixement més complex i alhora més complet.

Els orígens històrics

La paraula «universitat» (universitas en llatí) té la mateixa etimologia que «univers» i «universal», que designen un conjunt d’elements diferents –en aquest cas, els membres d’una corporació- però en sentit d’unitat, és a dir, treballant per a una finalitat comuna.

Durant l’edat mitjana comencen a aparèixer les institucions que es desenvoluparan fins a esdevenir les universitats tal com les coneixem avui dia. A Europa els primers «estudis generals», nom amb què es coneixen les primeres universitats, sorgeixen a partir del segle XI (Bolonya, París, Oxford), mentre que al territori de l’actual Catalunya el primer antecedent és l’Estudi General de Lleida i posteriorment d’altres com el de Barcelona, on gràcies al privilegi del rei Alfons V el Magnànim es va crear l’Estudi General de Barcelona (1450), precursor de l’actual Universitat de Barcelona. La primera pedra de l’edifici va ser col·locada en una cerimònia solemne el dia 18 d’octubre de 1536 a l’anomenada Rambla dels Estudis.

Compromís de futur

El model educatiu mixt de convivència entre les ciències experimentals i les ciències socials i humanístiques permet una visió oberta, diversificada i expansiva del saber.

Aquest és un enfocament imprescindible actualment, perquè permet connectar la institució amb la major part de sectors productius, socials, culturals o financers, i perquè l’avenç tecnològic no pot dissociar-se de les experiències emocionals del gènere humà.

Per això la Universitat de Barcelona prioritza els projectes que tenen una projecció global i una aplicabilitat en el benestar humà, social i cultural. A la Universitat li correspon facilitar els recursos necessaris perquè la societat encari els processos de transformació en què viu, mitjançant el coneixement. Aquest és el seu compromís de futur.

Objectius i principis fonamentals

L’Estatut de la Universitat de Barcelona (2003, avui dia en procés d’actualització) és una eina jurídica fonamental per tal que la institució pugui desenvolupar les seves competències en l’àmbit de l’ensenyament superior i complir la seva missió com a universitat pública al servei de la societat i del país.

Els articles 3 i 4 del Títol I de l’Estatut de la UB recullen els objectius i els principis que la governen i pels quals vetlla. Són valors fonamentals als quals s’han d’ajustar tots els membres de la comunitat universitària en les seves actuacions.