Collaret neolític

Collaret neolític

collaret format per 25 cargolines perforades, 989 rodelles de petxina perforades i 4 altres moluscs, enfilats en fil blau.

Número de registre:

MHC2

Categoria General:

Arqueologia

Nom de l'objecte:

Collaret

Títol/Nom pròpi:

Collaret neolític

Data:

neolític antic postcardial

Autor:

Desconegut

Dimensions

248 cm

Material / Tècnica

closca marina

Procedència

Montsià, Necròpolis de Mas de Serós

Conjunt / Sistema

Mas de Serós

Any inici

-3999

Any fi

-3500

Des de la prehistòria mes antiga, les petxines i els cargols van ser utilitzats com a matèria primera en la confecció d’ornaments personals. El mar va ser doncs, una font molt important de proveïments de matèries primeres per a diversos usos a part de la subsistència  i en especial per ornaments personals des del neolític.

A Catalunya  és habitual trobar joies i ornaments corporals en les necròpolis o llocs d’enterrament de les primeres comunitats pageses. Aquest collaret pertany a una sepultura de la necròpolis de Mas de Serós al Montsià. En els enterraments, el cadàver era acompanyat per un aixovar format per vasos ceràmics,  eines de sílex tallat o de pedra polida, i una rica ornamentació corporal sobre petxines: collarets molt o poc elaborats,  que poden ser llargs, formats amb rodelles circulars perforades, retallades sobre valves de mol·luscs sobretot de l’espècie Cardium edule.  

Els collarets, els penjolls i els braçalets de petxina eren símbols d’estatus i distinció i eren usats  com a objectes de prestigi, de regal i de moneda de canvi;  prova d’això és la troballa de joies de petxines i coralls molt molt allunyats del mar.

L’etnologia ens mostra un cas de xarxa d’intercanvi comercial basat en la possessió de collarets i polseres de petxines. És l’anomenada xarxa Kula entre els habitants de les illes melanèsies del sud-est de Papua Nova Guinea. Els seus habitants intercanvien dos tipus de petxines, les bagi i les mwal, que circulen en direccions oposades d’illa en illa seguint un recorregut circular establert. La possessió d’aquestes petxines, només possible per a determinats homes i els confereix prestigi i rang social. Cada intercanvi es produeix segons un cerimonial, en el qual l’home posseïdor d’una petxina kula la cedeix a un altre i  al mateix temps, rep la petxina oposada. Aquest sistema crea una xarxa de lleialtats i obligacions entre membres de les diferents tribus que permet l’intercanvi de béns culturals i materials entre ells de tota mena sota l’empara d’aquests elements de prestigi.

Twitter Facebook Instagram
Explore our history Explore our history Prepare the visit Prepare the visit Agenda Agenda
Suscríbete al boletín
© Museu d'Història de Catalunya